Cloenda de l'Any Xavier Amorós a Pradell

 Cloenda de l'Any Xavier Amorós a Pradell,  5/10/2023

Enguany, 2023, Any Xavier Amorós, ha estat i està essent, un any farcit d'actes culturals per commemorar el seu centenari. Durant aquests mesos he tingut, permanentment, la sensació d'agradable sorpresa per la resposta espontània de tantes entitats i persones reusenques que han organitzat magnífics espectacles teatrals, funcions, rutes, adaptacions musicals, representacions, lectures, sobre l'obra i la persona del nostre pare, amb un treball acurat i, sobretot, amb la gran estima i sentiment que emana de tots aquells que organitzen i hi participen. En nom del pare, i nostre, dono les gràcies a totes aquestes persones que treballen per aconseguir aquests fantàstics resultats. 

El pare estimava Reus, coneixia el Reus i els reusencs dels temps estranys, dels anteriors i dels posteriors, per  això va escriure sobre esdeveniments, fets, anècdotes, persones i personatges, des de la seva mirada observadora de botiguer, d'escriptor, de cronista, de gran conversador, d'intèrpret, a la ràdio, als escenaris...

El pare estimava Reus i estimava Pradell, poble del seu pare Rodolf Amorós Cabré i del seu avi Quico, que tenia un dels dos forns del poble i l'estanc dins de la botigueta de queviures, i que va ser alcalde en uns moments difícils, quan la fil•loxera "va deixar el poble esclafat", com diu el meu pare a les seves memòries novel·lades.

Ell estimava el Pradell que va fer seu, no només a través del seu pare, que poques vegades va poder tornar-hi perquè als onze anys va baixar a Reus a treballar i s'hi va quedar, sinó per les seves pròpies vivències al poble, on va viure uns mesos durant la guerra, quan tenia quinze anys, el 1938. Aquests mesos el van omplir d'experiències que mai no va oblidar.

Sempre que sortia en cotxe, sempre que viatjava, observava l'entorn d'on anava, es fixava en el paisatge, en els arbres esponerosos que no passen set, en els que en pateixen, en l'herba, en els arbustos, en els turons, en els majestuosos pics de les muntanyes més altes, en els boscos.

Identificava Pradell amb la terra. "Humilment m'arrecero/ a l'ombra del meu pare/ i em confonc amb la terra", diu. El pare estimava la Mola, els marges de pedra seca, el tros de la Coma on tenien una font que rajava sempre, la casa pairal de Cal Quico, Cal Joan Isabel perquè era la casa pairal de la seva àvia Magdalena, els carrers i els camps de Pradell.

Ara, que hem començat la tardor i enfilem el final de l'Any Xavier Amorós, celebrem aquest acte per recordar-lo aquí, a Pradell, el poble que el va fer Fill Adoptiu i una Biblioteca. I em fa molt feliç perquè, a través del meu pare, a través de les nostres llargues converses sobre Pradell, especialment en aquests darrers anys, perquè ell i jo volíem que pogués conservar tots els detalls que guardava a la seva memòria, sobre els seus records del Pradell d'aquell temps. Deia, doncs, que a través del meu pare, jo també estimo Pradell, ja que, al cap i a la fi, una petita part de mi, també és de Pradell de la Teixeta.

Maria Lluïsa Amorós  

                                         

*La foto de l'encapçalament correspon a l'espectacle "Pradell com a refugi" de Projecte Ingenu. Pradell de la Teixeta. @RamonTàpias

 

 

L’Any Xavier Amorós Solà. Reus 1923 – 2022

Una tarda de finals de maig del 2022 el meu pare va rebre una visita: l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; el regidor de cultura, Daniel Recasens i el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez. Li van comunicar que el 2023 seria l’Any Xavier Amorós. Ell va morir el juliol de 2022 i a la tardor vaig saber que jo en seria la comissària, la qual cosa, per a mi, va ser un honor.

I el 2023 ha estat l’any Xavier Amorós, escriptor i Fill Il·lustre de Reus.

Com a filla i comissària, he de dir que estic contenta i satisfeta perquè aquests mesos han estat plens d’actes entranyables. La resposta de la ciutat de Reus va ser entusiasta. Es van organitzar tot tipus d’homenatges literaris als quals hi vaig assistir i en molts hi vaig col·laborar d’una manera o altra. He constatat que el meu pare era estimat per molta gent, ja que les activitats estaven fetes amb il·lusió. El pare era un home cordial. L’escriptor i historiador Joaquim Molas l’havia definit: Amorós és tal com escriu. És a dir: reposat i afable, reflexiu i directe, dubitatiu i fervorós, amb una tornada, com de tennis, irònica, i amb una rialla sempre a punt de rebentar.

Hem gaudit amb xerrades i lectures en entitats culturals, especialment al Centre de Lectura, també als “Amics de Reus” i a Santa Llúcia. Hem fruït amb homenatges com el tast de vins dels Cellers Sant Rafael de Pradell de la Teixeta. Ens hem delectat amb representacions teatrals: “I jo et diria Amorós: homenatge sensible, visual i sonor” a càrrec de Rosa Mateu i Pau Terol al teatre Bartrina. “Sòroma” a càrrec de Francesc Cerro-Ferran i Albert Galcerà al teatre Fortuny. “Pradell com a refugi” a càrrec de la companyia “projecte ingenu” dirigit per Marc Chornet, representat a Pradell de la Teixeta. “Guardeu-me la paraula”, companyia “El Trole”, a càrrec d’Antoni Nomen, Ramon Llop i Quim Besora al teatre Bartrina. També vam conversar d’Amorós amb Xavier Graset al seu programa “Més 3/24” a TV3, Josep Murgades, Xavier Amorós Corbella i jo mateixa, com a comissària.

Xavier Amorós estimava el teatre. De petit cada setmana anava al Fortuny amb els seus pares on tenien una llotja llogada. Va fer teatre des de molt jove. Amb el pare en parlàvem, de teatre. Del doctor Vallespinosa, de Figuretes de vidre, de La Cantant Calba... Del seu interès per portar a la programació del teatre Fortuny obres de qualitat, especialment en català i que mostressin un teatre modern i compromès amb la societat del moment. Vull esmentar que el 1963 va venir la Companyia d’Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, amb “Primera Història d’Esther” de Salvador Espriu. Xavier Amorós fa una crònica d’aquella nit a “Temps Estranys”. Un relat deliciós amb anècdota inclosa, que reflecteix una part de la societat de l’època.

Ell no ha pogut veure les representacions i interpretacions que s’ha fet enguany sobre la seva obra literària. S’hauria sentit molt feliç, com quan el 1981 el Col·lectiu de Teatre La Vitxeta, sota la direcció de Ramon Tàpias, vam representar “No trenqueu avellanes amb les dents” basat en poemes i textos de Xavier Amorós. I també quan l’octubre de 2003, La Vitxeta va representar “Temps estranys” basada en l’obra de Xavier Amorós. Dirigida per Dolors Juanpere i amb escenografia de Ramon Tàpias.

S’han fet actuacions variades. La marató de lectura de textos el dia de Sant Jordi; conferències com la d’Isabel Martínez, la de Xavier Amorós Corbella, la de Toni Orensanz, i d’altres. Actes literaris, diversos i variats; programes de ràdio com “Els records ens diverteixen”, recuperació de les converses entre Xavier Amorós i Maria Tarragó, a La Nova Ràdio; la Ruta literària de Fito Luri. Aquests, i molts més homenatges .

Com a final de l’Any Xavier Amorós, el 23 de novembre, l’Ajuntament de Reus va fer l’acte de descoberta de la placa commemorativa a la casa on va néixer. Carrer Llovera, 17.

Agraeixo als organitzadors i participants de totes aquestes activitats i al públic que hi ha assistit per celebrar el centenari de Xavier Amorós. També el meu reconeixement a la feina duta a terme pel departament de cultura de l’Ajuntament de Reus amb Dani Recasens al capdavant i a la Biblioteca Central Xavier Amorós amb Cristina Garreta com a cap.

Ell estimava la seva ciutat, Reus. I, a través de la seva obra, sempre ens acompanyarà. Gràcies per no oblidar-lo.

 

Maria Lluïsa Amorós.                                                                                                            

Filòloga, escriptora, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, comissària de l’Any Xavier Amorós.

 

 (Publicat a Diari de Tarragona, La Tribuna. 9 de gener de 2024).

 

Bon Nadal

Us desitjo unes bones festes nadalenques mitjançant uns versos del meu pare 🎅

He triat aquest poema perquè el recordo recitant-lo a casa, i quan el llegeixo és com si el sentís.

Maria Lluïsa Amorós, comissària #AnyXavierAmorós

Nadalenca

"A dintre un portal,

prop d'una establia,

nasqué Jesuset,

el fill de Maria.

No duia mantells

d'or i pedreria,

que per tot vestit

la palla el cobria.

Per corona al front

els estels tenia,

per ceptre, en la mà

el sol del migdia.

I un àngel cantant

la gran melodia

de l'Amor etern

a Jesús dormia.

Deixeu-m'hi anar

fins a l'establia.

Trobaré un estel

que em farà de guia.

Deixeu-me gaudir

l'alta companyia:

com que sóc infant

jo amb ell jugaria.

Si plorés de fred

amb mi no en tindria,

que dintre el meu cor

Jesús dormiria."

                                  Xavier Amorós Solà (1923-2022)

 

Fragment d'una nota de premsa del Diari de Reus de l'any 1935 sobre un Xavier Amorós de 12 anys, elogiant la seva interpretació com a Jesús. El teatre li va agradar sempre, des de petit va interpretar-ne. De gran, va participar i actuar al Teatre de Cambra del Centre de Lectura amb el seu amic, el doctor Vallespinosa, ("Figuretes de vidre" de Tennessee Williams, traduïda al català pel mateix Vallespinosa). També amb els joves de l'Agrupació Pericial i els Amics del Teatre al Teatre Fortuny van portar obres significatives, com "Primera Història d'Esther" de Salvador Espriu i d'altres...

Maria Lluïsa Amorós, filòloga i escriptora, comissària Any Xavier Amorós

*dibuix caricatura d'en Bon

"De quan Jesús era infant"

..."A les sis de la tarda, al saló d'actes del Col·legi estava completament abarrotat de convidats a fi d'assistir a les representacions natzarenes anunciades. 
"Els Reis d'Orient o la Visió de Fra Lleonart", escenificació interpretada per joves pertanyents a la Secció Dramàtica, fou molt aplaudida. Fou premiat amb sorollosos aplaudiments el nen Eugeni Callizo pel sentiment esmerçat en la declamació de la poesia "La inmaculada". Una seccioneta de noiets feren les delícies de la multitud en la interpretació dels quadrets "El jardí de Natzaret", "Visió de Jesús" i "De quan Jesús era infant". L'actuació dels novells i candorosos actors fou molt elogiada, mereixent entre tots especial menció el nen Xavier Amorós en el paper de Jesús qui feu arrencar llàgrimes de tendresa"...

 

*Diari de Reus, divendres 18 de gener de 1935

El petit heroi

Transcripció d'un conte que va escriure el meu pare, Xavier Amorós, als 11 anys, el 1934, quan feia 1r curs al col·legi del "Padres" de la Sagrada Família, ubicat a l'actual carrer Ample de Reus. Es va publicar a "Aules".

Parlem de l'època de la República. La llengua catalana era ben vigent a l'ensenyament.

“El petit heroi

En les regions fredes que ocupen bon tros del Nord d'Amèrica, vivia un pobre acompanyat de son fill i d'un bonic gos de Terranova en una cabana pròpia d'aquelles regions.

El noi, quan son pare marxava de cacera per vendre després les pells, es quedava sol a la cabana puix el gos també acompanyava a son pare.

Quan la caça no abundava, el pare es dedicava a fer llenya venent-la després per poder viure, a la qual tasca l'ajudava el seu fill amb tot el braó que els seus pocs anys li permetien. Un dia però que el seu pare era a vendre unes pells de llop que aquells dies abundaven per aquells boscos, tardà molt.

Podeu contar l'espaordiment que sentia el noi, i el qual es multiplicà en veure el gos que venia amb una agitació molt vistosa. El noi el seguí però el que va veure el va horroritzar: son pare es defensava davant una escomesa d'una desena de llops famèlics.

Quan veié allò, sense pensar-s'hi gens anà a buscar el fusell sobrer de son pare, el carregà i disparà uns trets amb els quals matà dos d'ells i en ferí algun altre i els restants fugiren. Així com pogué arrossegà el seu pare fins a la cabana, on aviat es guarí de les ferides gràcies a la insistencia amb què son fill l'assistí.

F. Xavier Amorós Solà (edat 11 anys)

Alumne de 1er curs”.

 

Publicat a:  Aules, 15/12/1934, p. 11 / Biblioteques Municipals de Reus.

   

  

Cloenda Any Amorós, agraïments

 

Cloenda Any Amorós

Agraïments a tothom que d'una manera o altra s'ha implicat en actes per commemorar l' #anyxavieramoróssolà Molt agraïts a totes aquestes persones i a les entitats públiques i privades que ho han fet possible.

 

Des que el meu pare va rebre la visita de Carles Pellicer, alcalde, Daniel Recasens, regidor de cultura i Lluís M. Pérez, president del Centre de Lectura, per comunicar-li que l’any següent, 2023, en què ell compliria els 100 anys, seria la celebració de l’Any Xavier Amorós, ha transcorregut temps.

Enguany, 2023, s’ha commemorat el seu centenari i vaig tenir l’honor que em nomenessin Comissària.

La resposta de la ciutat de Reus ha estat gairebé unànime: durant tots aquests mesos, des que es va iniciar l’Any Xavier Amorós, s’han organitzat i realitzat tot tipus d’actes literaris, des de diverses entitats, amb persones al capdavant que preparaven les actuacions i celebracions des de diferents vessants, individualment, o en grups més reduïts, joves i grans.

En vull fer referència. Són abundants i cadascun amb resultats fantàstics, entranyables, espectacles, representacions dutes a terme amb il·lusió. Des de xerrades i lectures de textos en entitats culturals com El Centre de Lectura i el monogràfic de La Revista del Centre, dirigida per Agnès Toda; També actes amb conferència i lectures al centre d’Amics de Reus, o “Santa Llúcia”(“Nou poemes i un epíleg” poemes musicalitzats). La lectura dramatitzada (poesia i articles) de l’actor David Bagès a l’Arxiu Municipal. L’homenatge a Xavier Amorós de Pradell de la Teixeta que es va fer a la Llotja de Reus amb tast de vins dels Cellers Sant Rafel de Pradell: “Enyoro la terra: el Pradell de sempre”.

Espectacles teatrals com “I jo et diria Amorós: homenatge sensible, visual i sonor” (a càrrec de Rosa Mateu i Pau Terol, Teatre Bartrina). “Sòroma” ( a càrrec de Francesc Cerro-Ferran i Albert Galcerà, Teatre Fortuny). “Pradell com a refugi” a càrrec de la companyia “Projecte Ingenu” (dirigit per Marc Chornet), representat a Pradell de la Teixeta a la cloenda de l’Any Amorós organitzada per Lurdes Malgrat, Directora dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Tarragona i Lourdes Aluja, alcaldessa de Pradell. I  “Guardeu-me la paraula” a càrrec de la companyia El Trole sota la direcció d’A. Nomen, R. Llop i Quim Besora. Teatre Bartrina).

Marató de lectura de textos de Xavier Amorós el dia de Sant Jordi. Conferències: “Descobrint Les Amèriques i altres botigues del Reus d’abans” a càrrec d’Isabel Martínez a la Cambra de Comerç. “Subterranis arams” espectacle de Francesc Cerro-Ferran i “Una lectura de la seva poesia” a càrrec del meu germà Xavier Amorós Corbella al teatre Fortuny. “Converses amb el pare” xerrada que vaig fer al Centre de Lectura. “Retorn als orígens. L’Amorós de Pradell” conferència de Toni Orensanz a la Biblioteca Pere Anguera.

Actes literaris a centres cívics, ”XII Tarda literària Xavier Amorós Solà” al Centre cívic Llevant i “El món literari de Xavier Amorós” “Conferència inaugural del curs 2023-2024 al Centre cívic Migjorn.

Programes de ràdio, La Nova Ràdio (Agnès Toda i David Fernàndez) que van recuperar un programa de ràdio “Els records ens diverteixen” (converses entre Xavier Amorós i Maria Tarragó).

Lectures de textos a càrrec dels alumnes del Taller de Lectura en Veu alta “Amb afecte, Amorós”. “Sopar Amorós”, lectura de textos del Taller Lectura en Veu Alta i Safareig poètic.

Homenatge a Xavier Amorós, Final de la Poetry slam “Som Amorós” (Salva Soler i Fetitxe 13)

“Nit de Glosa”, “cançó improvisada amb estils d’arreu dels Països Catalans”, espectacles amb adaptacions de textos de Xavier Amorós per part de grups de joves.

La ruta musical de Fito Luri “Passos de Xavier Amorós” amb textos personalitzats basats en els d’Amorós i música pròpia.

Com podeu veure, els homenatges són variats i atractius.

Vull deixar palès el meu reconeixement per la feina duta a terme pel Departament de Cultura de l’Ajuntament de Reus amb Dani Recasens com a cap. També el meu agraïment a la feina feta durant tot l’Any per la Biblioteca Central Xavier Amorós amb Cristina Garreta al capdavant.

Durant aquest temps he pogut copsar la gran estima que es percep cap a Xavier Amorós en tots aquests actes, des dels seus organitzadors i participants fins al públic que hi ha assistit.

Agraeixo, en nom del meu pare i de la meva família, la iniciativa de l’Ajuntament de Reus i del Centre de Lectura d’haver volgut commemorar el seu centenari. Vosaltres també sabeu com l‘estimava la seva ciutat, Reus, Xavier Amorós.

Els que el vàreu conèixer sabeu que ell sempre hi era; a Les Amèriques o a casa seva, per mantenir una conversa amb tots els que el visitaven per consultar-li records que guardava en la seva memòria minuciosa o per demanar-li la seva participació en tot allò que li era possible.

Mil gràcies per no haver-lo oblidat.

 

                                                                                   Maria Lluïsa Amorós

escriptora i filòloga, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, comissària #AnyXavierAmorós 

Diari de Tarragona 5/12/2023 ➡ aquí 

#LaFurgo | Cloenda de l'Any Xavier Amorós

entrevista #LaFurgo  Ràdio Ciutat de Tarragona

amb @mlluisaamorós  comissària "Any Xavier Amorós" , filòloga i escriptora, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura.

Placa commemorativa del centenari de Xavier Amorós Solà

 Descoberta de la placa commemorativa del centenari de Xavier Amorós Solà - 23/11/2023

En aquesta casa va néixer Xavier Amorós Solà fa cent anys. Al costat mateix hi havia la botiga, Les Amèriques, fundada per l'avi i dos socis més el 1911. La botiga dels somnis de l'avi Rodolf, com diu el pare al poema "En memòria". Quan la seva germana Eulàlia estava a punt de néixer, a finals del 1925, van traslladar-se al pis del raval Santa Anna i pocs anys després, al començament de la guerra civil, van construir el xalet on ell hi va viure fins que es va casar.

Dels llocs on vius durant la infantesa se'n guarden records, com els més incipients del pare en aquest edifici –incipients perquè el Xavier nen encara no havia complert els tres anys quan jugava amb una veïna d'aquest carrer que era de la seva edat, l'Enriqueta Pintaluba, amb qui sempre va conservar l'amistat. Potser durant aquests mesos haureu pogut escoltar "Els records ens diverteixen", un programa de ràdio recuperat per La Nova Ràdio que reprodueix les converses amb la seva amiga, també d'infantesa, Maria Tarragó en què dialoguen de molts temes, com aquell que tracta sobre els seus estius als masos veïns on estiuejaven de petits.

La ciutat de Reus sempre va ser molt estimada pel pare. En parla a les memòries, als articles; les converses amb tertulians ocasionals a peu dret a la plaça de Prim, lluminosa i voltada –aleshores- d'edificis que van anar desapareixent, amb l'excusa del progrés; casalicis com l'Hotel de Londres, el Gran Cafè París, el Cafè de l'Esquella, el Bol d'Or, El Casino, El bar Solsis... Estimava, també, el carrer Llovera, el raval de Jesús, el Centre de Lectura, l'antic Reus Deportiu situat davant de l'estació del Nord, les botigues, el quiosc dels Gort, la Sastreria Queralt... I molts altres indrets.

Al llarg dels seus noranta-nou anys la ciutat ha canviat i ell ha seguit estimant-la. No tan sols els carrers, les places, els passejos i els seus edificis, sinó també -i sobretot- la seva gent.

En iniciar-se la commemoració de l'Any Amorós, la resposta de la ciutat de Reus ha estat gairebé unànime: durant tots aquests mesos s'han organitzat i realitzat tot tipus d'actes literaris, des de diverses entitats, també individualment, o grups, de joves i grans. Sempre amb persones al capdavant que preparaven actuacions i celebracions des de diferents vessants. Homenatges, espectacles, representacions, lectures, entrevistes, articles publicats... tot dut a terme amb il•lusió, cadascun amb resultats entranyables. Ell hauria estat molt feliç en veure i escoltar com interpretàveu, analitzàveu o recitàveu els seus textos a través de la feina realitzada per tots els que heu escrit, actuat, dirigit, muntat, i pensat en ell mentre ho treballàveu.

Vull donar les gràcies a l'Ajuntament de Reus per la seva iniciativa, per la labor duta a terme pel Departament de Cultura amb el regidor Dani Recasens com a cap i per la seva presència i implicació en els actes. Gràcies, també, a la tasca feta per la Biblioteca Central Xavier Amorós amb Cristina Garreta al capdavant.

Expresso la meva gratitud a la Diputació, a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Pradell de la Teixeta, al Centre de Lectura i a totes les entitats i organitzacions. I en especial a totes les persones que s'han compromès amb la celebració de l'Any Amorós realitzant tants actes emotius que la família tant agraïm, perquè és la demostració palesa de l'estima de la ciutat de Reus per l'escriptor Xavier Amorós Solà, el meu pare.

Gràcies a tots els que avui ens acompanyeu.

Els que el vàreu conèixer recordareu que ell sempre hi era; a Les Amèriques o a casa seva, sempre a punt per mantenir una conversa amb tots els que el visitaven per consultar-li records que guardava en la seva memòria acurada, detallada, minuciosa, o per demanar-li la seva participació en tot allò que li era possible.

Mil gràcies per no haver-lo oblidat.

Maria Lluïsa Amorós, comissària "Any Xavier Amorós"

Filòloga i escriptora, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura

Guardeu-me la paraula.

 Guardeu-me la paraula. Presentació. 

PRESENTACIÓ de GUARDEU-ME LA PARAULA

26 octubre 2023

Al llarg d'aquest 2023 hem pogut assistit a la quantitat d'actes dedicats a Xavier Amorós, lectura de poemes, de fragments dels seus textos de cròniques novel·lades, d'articles de costums, periodístics, i també hem vist escenificacions a partir dels seus textos.

El teatre era una de les vessants culturals que agradava a Xavier Amorós. Una afició heretada del seu pare. Des de petit va viure en un ambient on el teatre tenia un paper essencial i familiar. El seu pare n'era molt aficionat, i en va fer de jove. El Xavier nen llegia teatre, des de petit; a casa seva es parlava de Sagarra, de Guimerà, d'Ignasi Iglésies, de Pitarra, de Lorca.., també dels grans actors del moment. Cada diumenge la família Amorós anava al Teatre Fortuny a la llotja que tenien llogada.

Al barri de xalets on vivien, per Nadal representaven El Pastorets, es reunien un grup de veïns al xalet, casa seva. I ens explica que al col·legi dels padres de la Sagrada Família representaven els Pastorets del senyor Pàmies i "les obres dramàtiques més convulsives de la Renaixença", mal interpretades pels actors, amb un apuntador que se sentia com insistia dient el text i amb decorats i il·luminació deplorable. Però el públic aplaudia amb fervor. " A desgrat de tot, a mi, el teatre em tenia el cor robat", ens diu. Va interpretar el paper d'arcàngel Sant Gabriel a L'estel de Natzaret del senyor Pàmies i va continuar actuant després, al teatre dels Escolapis de Sarrià i, també a Barcelona, va anar a fer unes proves per doblar una pel·lícula. No va saber el resultat de la prova i no va poder dedicar-se a ser doblador perquè va morir el seu pare i va haver de tornar a Reus.

Aquí va continuar fent-ne, de teatre, no tan sols els Pastorets sinó també teatre a Ràdio Reus, o el muntatge de dos espectacles de varietés anomenats "Festival de Primavera".

Anys més tard va escriure una obra de teatre, "Història sentimental", que guanyà el Premi Santiago Rusiñol als Jocs Florals de Mendoza (Argentina) el 1958.

La seva amistat amb Bonaventura Vallespinosa i la mútua vinculació amb el Centre de Lectura, els portà a organitzar el Teatre de Cambra. Van representar obres traduïdes pel doctor Vallespinosa, entre altres, "Figuretes de vidre" de Tennesse Williams.

Des de petita, el pare me n'havia parlat molt de "les figuretes". El doctor Vallespinosa l'havia traduït al català i va ser el director de la representació que Xavier Amorós, Pilarín Orta, Jaume Juan Magriñà i Maria Bonet, van representar al Centre de Lectura en una sessió de Teatre de Cambra el 7 de juny de1956.

Abans que s'aixequés el teló, que s'encengués el focus, vaig passar una por terrible. Quan esperava que el teló tirés amunt i havia de sortir pel flanc a iniciar el meu monòleg, estava esgarrifat. Podria jurar que em volia morir allí mateix. Estava segur que en sortir a l'escenari el pànic em paralitzaria i no seria capaç d'articular paraula. Érem al juny. Duia un jersei blau fosc de mariner, de llana gruixuda i de coll alt i, malgrat aquella peça, estava glaçat. Durant uns llarguíssims segons vaig pensar que era impossible que recordés aquella cascada de frases que havia de dir al públic. Preferia morir-me en aquella solitud, entre bastidors, a deu pams d'allà on començava la bateria, que sortir a l'escena. Però vaig sortir, em vaig empassar la saliva i vaig parlar. Hi havia un silenci immens, sota zero: era més que un silenci absolut. Sonava, de fons, aquella música que havia escollit el Jaume Juan Magriñà perquè la que recomanava l'autor no ens agradava gaire.

Ens explica.

Anys més tard, juntament amb els joves de l'Agrupació pericial, van acomboiar una nova associació d'espectadors del Teatre Fortuny. Entre moltes de les obres triades van portar "Primera història d'Esther" de Salvador Espriu. El Fortuny estava ple i Espriu va assistir a la representació. La resposta de bona part del públic, el pare l'explica amb detall amb el to finament irònic que de vegades fa servir als seus escrits.

Ara, el 12 de novembre, a les acaballes de l'Any Xavier Amorós, podrem gaudir de la representació teatral que fa la companyia El Trole, amb guió d'Antoni Nomen basat en textos de Xavier Amorós i de Xavier Amorós Corbella. Dirigida per Ramon Llop i produïda per Quim Besora, i dramatúrgia dels tres.

Tots tres havien tingut amistat amb Xavier Amorós, sobretot pel vessant cultural: fos teatral, poètic, literari, també en relació al Teatre de Cambra o de la Revista del Centre de Lectura. Per tant han pogut treballar els textos a fons, còmodament, perquè el coneixien, sabien quines serien les seves respostes en la tria que feien per muntar l'espectacle.

A la primera part de l'obra es representen esquetxos de la biografia d'Amorós, que defineixen moments i pensaments significatius que van formar el jove Amorós i la seva visió i descoberta del món. També fragments en prosa i poesia, ben cohesionats. Acaba, aquesta part, amb un Xavier Amorós de quaranta anys i una reflexió final de l'Amorós de 75 anys. A més hi ha unes reflexions poètiques del meu germà Xavier, que ell mateix interpreta.

Xavier Amorós Corbella, com diu l'Antoni Nomen, "crític, poeta i bon coneixedor de la poesia paterna, analitza en persona la trajectòria poètica del progenitor".

A la segona part l'espectacle agafa un caire diferent, són esquetxos basats en els relats d'Amorós contats amb humor i fina ironia.

El 1972, Xavier Amorós, va dir:

El teatre autèntic és poesia. Es parla justament de "poesia dramàtica". I en fidel correspondència, afirmarem també que el teatre, perquè és poètic, és intensament humà.

La poesia del teatre no té com a únic vehicle la paraula, com en el cas de la poesia expressada per mitjà de poemes, sinó també de situacions i d'altres elements que cal veure, que cal captar no tan sols per l'oïda i la comprensió de la paraula i la sensibilitat, sinó que, en el contacte inicial, han d'entrar pels ulls. Una visió riquíssima de suggerències, la qual afina i multiplica les potències de l'espectador.

Us convido a tots a assistir a la representació de l'obra "Guardeu-me la paraula" que posarà en escena la companyia El Trole el 12 de novembre a les 6 de la tarda al Teatre Bartrina. Podrem gaudir de la màgia del teatre de la mà de tots ells i us puc garantir que, per la conversa prèvia que vaig tenir amb l'A. Nomen, el Ramon Llop i el Q. Besora i el guió que, amablement, m'han deixat llegir, serà una delícia.

Maria Lluïsa Amorós

filòloga i escriptora, comissària "Any Xavier Amorós"

*fotografia de Ramon Lladós

Canal Reus TV - Programa Fot-li    -->>  Guardeu-me la paraula (teatre)

https://maria-lluisa-amoros.webnode.cat/l/guardeu-me-la-paraula/

La Biblioteca Central Xavier Amorós

 La Biblioteca Central Xavier Amorós

Els llibres eren importants a casa. Ho sé des dels primers anys de vida.

Les prestatgeries blanques instal·lades en llocs privilegiats de l'àmplia sala lluminosa del pis del raval de Jesús, es començava a omplir de llibres, còmodament col·locats, perquè les lleixes encara no estaven atapeïdes, ja que no feia gaires anys que els pares eren casats. Aquests llibres que estrenaven llibreries, eren elements valuosos per a nosaltres.

Jo també tenia, des de molt petita, una llarga lleixa de fusta penjada a la paret a la cambra de jugar que, poc a poc, s'anava omplint de contes.

No recordo quan vaig anar per primera vegada a la biblioteca del Centre de Lectura, però sí que la freqüentava molt durant els anys d'estudiant i, posteriorment, hi anava per consultar material literari i d'hemeroteca per a la documentació de les meves novel·les. Aquesta biblioteca havia estat visitada assíduament per un Xavier Amorós molt jove, on algunes tardes anava a llegir llibres, com Perot i l'estel. Els seu pare tenia molts llibres, a casa, però també va ensenyar els seus fills a conèixer la biblioteca i saber-se desenvolupar en ella.

Els llibres i les biblioteques eren valuoses per a la família Amorós.

Al cap dels anys, el pare va saber una gran notícia: la primera biblioteca municipal de Reus, situada a l'antic escorxador, portaria el nom de Xavier Amorós. Aquella decisió unànime del ple de l'Ajuntament, ens va omplir de goig i no cal dir què va significar per a ell, amant dels llibres i del casal, llar, palau o magatzem, on s'hi encabeixen.

La Biblioteca Central Xavier Amorós es va inaugurar la vigília de Sant Jordi del 2003.

Quina ha estat la meva experiència personal en aquesta biblioteca durant aquest vint anys?

Doncs, a part del que representava per al meu pare i de l'estreta relació que hi ha tingut durant els dinou anys que la va gaudir, jo, com a escriptora, també hi he viscut experiències agradables.

Des que vaig començar a publicar novel·les l'any 1986, he fet presentacions dels llibres quan han sortit publicats. A Reus, al Centre de Lectura, per exemple, a la sala Emili Argilaga, novel·les publicades per Editorial Cruïlla, com Aquella tardor amb Leprechaun.1988. Premi Vaixell de vapor, o Un glop de calvados. 2003. Publicada per Columna Edicions.

A la Biblioteca Central Xavier Amorós, l'any 2008 l'escriptora Margarida Aritzeta em va presentar Me'n torno al carrer Kieran, novel·la juvenil publicada per l'Editorial Barcanova. El vestíbul que fa de sala va omplir-se de gom a gom com sempre ha continuat succeint amb les altres novel·les que hi he anat presentant, amb persones del món de la cultura, el teatre, l'escriptura, la traducció i el periodisme: Magí Sunyer, la novel·la juvenil El misteri de la capsa magnètica, el 2015. A partir del 2016 van ser novel·les per a adults, com La Força d'Aglaia presentada per Eugeni Perea; el2017 Lluís Pasqual em presentà El retorn de l'Àngela; el 2018 Xavier Graset, La casa de Rose Warren, i el 2019 Joaquim Mallafrè Berenar sota les moreres. Aquestes cinc darreres obres publicades per Onada Edicions.

A la Biblioteca Xavier Amorós també he donat conferències, he presentat llibres, he anat a conversar amb els lectors de diferents Clubs de Lectura que llegeixen novel·les meves. He anat a veure actes, exposicions i he assistit a presentacions de llibres. El darrer acte solemne en el qual vaig participar, com a comissària, va ser la Sessió Inaugural de l'Any Xavier Amorós, l'1 de març d'enguany, 2023.

Ara, a la Biblioteca, hi ha dipositat el fons bibliogràfic del meu pare. Els llibres que han viscut a casa dels pares des que jo era petita. Gairebé tots aquests llibres han format part de la vida del meu germà Xavier i de la meva. De vegades, si volia trobar un llibre que recordava que el pare tenia, hi anava, per consultar-lo o perquè me'l deixés i sempre li tornava religiosament. El meu germà Xavier coneixia molt bé la biblioteca de casa dels pares, ell sabia trobar cada llibre, coneixia els racons de cada prestatgeria, cada amagatall de cada volum. I això que a casa dels pares no quedava cap habitació sense llibreries farcides, atapeïdes, no espaiades entre llibre i llibre com recordo les primeres que hi havia a casa dels pares a mitjans dels anys 50. Cap paret d'habitació ni cap tros de passadís quedaven lliures.

A la Biblioteca, també hi ha els llibres del meu germà Gabriel; ell ja no hi és, i els pares van voler donar-los a la Biblioteca. Com si els llibres del Gabriel i del pare, es fessin companyia.

Maria Lluïsa Amorós

Filòloga i escriptora, comissària "Any Xavier Amorós"

Publicat a Biblioteca Central Xavier Amorós, Reus  el 16 de setembre de 2023

Blog de Maria Lluïsa Amorós

De conferències desafortunades

De conferències desafortunades

Ahir al vespre vaig assistir a la conferència “Gabriel Ferrater i Xavier Amorós: coincidències i distàncies” a càrrec de Jordi Cornudella, comissari de l’Any Ferrater (2022) a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.

Hi vaig anar com a comissària de l’Any Xavier Amorós (2023) i com a filla de Xavier Amorós.

La meva predisposició en anar a escoltar una conferència, sol ser sempre positiva, però la sorpresa d’ahir va ser immediata. No m’agradava el que sentia, especialment el to i les afirmacions incertes que en Cornudella estava dient sobre en Xavier Amorós. Parlava de l’any que es va inaugurar l’institut Gabriel Ferrater i va venir a Reus el seu germà Joan Ferraté, amic de Xavier Amorós. Deia que en Joan Ferraté i l’Amorós van passejar per Reus i en passar pel carrer on hi havia el prostíbul de ca la Sol, visitat pel Gabriel Ferrater i els seus amics, Cornudella va atribuir a l’Amorós un comentari fatxenda: "Te'n recordes, Joan, quan veníem a ca la Sol?"

El meu pare sabia prou que en Joan Ferraté no freqüentava el prostíbul. I us diré que a ell tampoc no li calia fer-ho, perquè només cal llegir "L'agulla en un paller" per veure que tenia altres opcions femenines a l’abast.

A més, utilitzar aquell to de mascle prepotent que en Cornudella va usar no era l’estil de parlar del meu pare.

No em va agradar la conferència, no em va agradar la manera de fer la lectura comparativa de les respostes d’Amorós i Ferrater al qüestionari d’en Joan Colomines sobre poesia, -a banda que es notava que en Cornudella no s’havia preparat gaire la conferència perquè barrejava respostes d’altres poetes. Aquella comparació va ser gratuïta i més amb la postil·la final amagadament jocosa que feia en Cornudella sobre les respostes seriosament sinceres de l'un i les respostes facecioses i –segons ell-  intel.ligents de l'altre.

Em va molestar l’observació que va fer sobre el poema "De societat" de Xavier Amorós comparant-lo amb la poesia de Martí Pol. A Martí Pol només se l'ha relacionat, posteriorment als anys 60, amb els poetes del realisme històric. Dic se l’ha relacionat, no considerat.

Amorós va guanyar el Premi Carles Riba el 1962 i està inclòs, com a poeta, dins del Realisme Històric. Amorós va escriure "De societat" abans que Martí Pol fos conegut. Al contrari, en Martí Pol té un poema escrit posteriorment que es pot considerar plagi del d’Amorós.

El poema “De societat” de l’Amorós parla de la Caterina. Aquest poema del meu pare va sorgir d’unes paraules que va dir la senyora Caterina Hernández de Ballart en una distesa reunió d’amics dels meus pares a casa d’alguna de les parelles d’amics:

“No ho trobeu? Ara la gent riu menys que abans” –va dir la Caterina en mig d’una conversa virolada.

El senyor Cornudella no coneixia el meu pare, es nota, i no coneix bé la seva obra o, millor dit, no l’interessa i ve a Reus a parlar de literatura comparada entre Ferrater i Amorós amb un mal dissimulat partidisme.

No m’allargaré, però vull afegir que, finalment, com una criatura que ensenya el seu àlbum de cromos més ple que el dels altres, Cornudella va aixecar un llibre fer la comparació de les dues antologies poètiques, la d'Amorós i la de Ferrater. Va dir que la de Ferrater és una mica més gruixuda que la d’Amorós.

Us ho podeu creure?

Posats a comparar li puc dir a en Cornudella que en Xavier Amorós té cinc volums gruixudíssims d’obres completes. I segons el mateix Cornudella l’obra completa d’en Ferrater no es publicarà fins l’any 2028 i encara no serà completa perquè faltaran algunes coses que sortiran més endavant.

En fi, una conferència desafortunada.

 

Maria Lluïsa Amorós

Filòloga, escriptora i comissària de l’Any Xavier Amorós.