"Quan el passat ets tu" de M. Lluïsa Amorós.
Lectura des de Girona, per Montse Murgadas
Tot just ara he acabat de llegir la teva novel·la. M'ha agradat molt.
El dia de la presentació pensava com podries haver plantejat el punt de vista narratiu. Com podria una dona amb Alzheimer relatar tota una vida? A través d'un narrador extern? Penso que has fet una bona tria en aquest sentit. La combinació de punts de vista -extern i intern- em sembla molt interessant i a la vegada versemblant.
Et diré per què: l'endemà de la presentació vam visitar uns oncles del meu home al Masnou. La família i la tia, força gran, comença a percebre que ella va perdent la memòria. Ella, però, tenia moltíssimes ganes de parlar. Em va sobtar que m'expliqués situacions íntimes, secrets de família, en podríem dir, evocacions molt precises de la seva infantesa i joventut. Aquesta llarga conversa m'ha ajudat a entendre moltes coses de la família i alhora a adonar-me de com d'afinada ha estat la teva visió i el teu relat sobre aquesta situació.
No cal dir que també trobo un encert que hagis vehiculat els records a partir de la literatura i de la música. L'estil em sembla també molt precís i clar.
Res més, moltes gràcies per haver-me proporcionat uns moments tan agradables amb la lectura de Quan el passat ets tu.
Montse Murgadas. Girona 13/05/2025
