Soliloqui
Tot explicant
literatura a les aules de l’institut, parlava de la llei del pèndol en
literatura a través del temps. Sobretot en treballar els moviments literaris
del segle XVIII al XIX i XX.
Neoclassicisme/Romanticisme/Realisme-Naturalisme/Modernisme/Noucentisme. El
pèndol oscil·lava d’un costat a l’altre, de la mateixa manera que també ho feia
l’evolució de la societat.
Des que tinc record,
la literatura, a través de la lectura, ha format part de la meva vida, tal
vegada era còmplice de la meva imaginació i juntes configuraren la meva
personalitat i el meu món literari com a escriptora.
Jo havia debutat com
a professora de Llengua Catalana i Literatura els curs 1978-1979. S’iniciava la
Democràcia. Una falsa democràcia.
Vaig ser professora
perquè ho volia ser. Estimava els llibres que havien escrit i que escrivien els
literats antics i els contemporanis, i m’agradava compartir aquests tresors amb
els estudiants. Desitjava que descobrissin el mateix que jo havia descobert. I
no ho feia només teoritzant sobre la tarima, recolzada a la taula o fent
esquemes a la pissarra per il·lustrar millor allò que explicava, sinó llegint
fragments en veu alta i analitzant lectures en prosa narrativa, poemes,
dramatúrgia. Portant-los a veure representacions teatrals a Barcelona i
recorrent llocs on havien viscut els grans escriptors i els carrers dels
escenaris d’algunes novel·les. No tan sols anàvem a Barcelona, també havíem
pujat al Canigó, visitàvem el Cau Ferrat de Sitges, els casalicis romàntics de Vilanova
i La Geltrú i Sitges, la Casa Navàs de Reus. Vam passar una setmana a l’Alguer
per tenir contacte amb l’alguerès. També anàvem al cinema o projectàvem
pel·lícules a l’institut sobre temes de la guerra civil o qualsevol altre que
considerava significatiu pel temari que treballàvem.
El temps transcorria
i la llei del pèndol no s’aturava, i no es limitava als moviments literaris.
L’evolució de la societat era evident.
Al llarg dels anys
l’alumnat anava canviant perquè la societat es transformava. Arribà un moment que l’ambient a les aules era
diferent. Què succeïa? Tal vegada la causa provenia d’una nova generació de pares
educats en escoles amb una pedagogia malentesa que no van saber traslladar ja
que es concedia permissivitat als seus plançons esdevinguts petits dèspotes que
pretenien aconseguir-ho tot sense esforç. Començava a adonar-me que havien
perdut la il·lusió, eren uns altres. Tal vegada el canvi de pla de
l’ensenyament que havia introduït l’ESO i a les classes es barrejaven
estudiants interessats i d’altres que no suportaven assistir a classe.
I amb el temps l’entusiasme
que ens portava a fer petites sortides o el viatge de final de curs que no
només era cultural i l’interès per la lectura, es va anar apagant. La majoria
ja no es compraven llibres perquè no es deixaven seduir per ells i a les
sortides culturals s’apuntava poca gent. Vaig continuar amb el meu
apassionament per la llengua i per tot el que explicava. Vaig haver de baixar
el nivell, els resultats acadèmics cada cop eren més fluixos i a les classes
interactuàvem menys. El seu interès es centrava en la tecnologia que avançava
progressivament i cada cop més era protagonista.
Malgrat tot, quan em
va arribar l’edat no desitjava retirar-me, no volia fugir del contacte amb els
estudiants i vaig allargar un temps més la meva activitat docent.
Aleshores, quan ja no
formava part d’aquell món i em vaig dedicar a seguir escrivint amb més
intensitat, vaig anar veient que el panorama de les diferents generacions
d’adolescents anava més enllà. Joves asseguts en grup dedicant el seu món a la
pantalla del seu telèfon mòbil. Sense conversar a penes amb els companys del
seu voltant.
I es van saber els
resultats dels informes (PISA). Cada cop pitjors. Feia temps que era conscient
que es puntuaven amb nota uns treballs de recerca o universitaris que no tenien
res a veure amb els que es feien anys enrere, abans que es permetés que l’ESO
s’instaurés en l’ensenyament.
Què ha passat amb el
pèndol? L’interès pels valors que abans eren importants, com la llengua pròpia,
s’ha perdut. Potser la llei del pèndol només
funciona pels moviments literaris o pels canvis socials i polítics.
Quan el pèndol es
gronxi un altre cop, ¿inclourà recuperar dins dels canvis socials el valors per
l’amistat sincera de la lectura, per la imaginació, pel respecte, per l’interès
per la conversa i el saber, pel passat històric que ens instrueix; també per
l’art, el teatre, la poesia i la novel·la que et traslladen a mons inaudits?
Penso en els anys 70,
llunyans i fructífers, quan érem noies adolescents i joves que volíem trencar
amb l’ideal burgès de ser dones de sa casa i estudiar i treballar
equiparant-nos als homes. Tots plegats teníem interès pel futur i vivíem un
present ple d’objectius. Les dones, joves que representàvem la tercera onada
del feminisme durant el segle XX, vam lluitar i aconseguírem els nostres
objectius.
El temps s’escola a un ritme trepidant. Oblido el pèndol i el seu balanceig. Sento llàstima rumiant en un futur que ja és aquí i em sento impotent perquè percebo que he predicat en el desert.
Filòloga, escriptora, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura.
*foto de Xúlio Ricardo Trigo
Enguany, 2023, Any Xavier
Amorós, ha estat i està essent, un any farcit d'actes culturals per commemorar
el seu centenari. Durant aquests mesos he tingut, permanentment, la sensació
d'agradable sorpresa per la resposta espontània de tantes entitats i persones
reusenques que han organitzat magnífics espectacles teatrals, funcions, rutes,
adaptacions musicals, representacions, lectures, sobre l'obra i la persona del
nostre pare, amb un treball acurat i, sobretot, amb la gran estima i sentiment
que emana de tots aquells que organitzen i hi participen. En nom del pare, i
nostre, dono les gràcies a totes aquestes persones que treballen per aconseguir
aquests fantàstics resultats.
El pare estimava Reus,
coneixia el Reus i els reusencs dels temps estranys, dels anteriors i dels
posteriors, per això va escriure sobre esdeveniments, fets, anècdotes,
persones i personatges, des de la seva mirada observadora de botiguer,
d'escriptor, de cronista, de gran conversador, d'intèrpret, a la ràdio, als
escenaris...
El pare estimava Reus i
estimava Pradell, poble del seu pare Rodolf Amorós Cabré i del seu avi Quico,
que tenia un dels dos forns del poble i l'estanc dins de la botigueta de
queviures, i que va ser alcalde en uns moments difícils, quan la fil•loxera
"va deixar el poble esclafat", com diu el meu pare a les seves
memòries novel·lades.
Ell estimava el Pradell
que va fer seu, no només a través del seu pare, que poques vegades va poder
tornar-hi perquè als onze anys va baixar a Reus a treballar i s'hi va quedar,
sinó per les seves pròpies vivències al poble, on va viure uns mesos durant la
guerra, quan tenia quinze anys, el 1938. Aquests mesos el van omplir
d'experiències que mai no va oblidar.
Sempre que sortia en
cotxe, sempre que viatjava, observava l'entorn d'on anava, es fixava en el
paisatge, en els arbres esponerosos que no passen set, en els que en pateixen,
en l'herba, en els arbustos, en els turons, en els majestuosos pics de les
muntanyes més altes, en els boscos.
Identificava Pradell amb
la terra. "Humilment m'arrecero/ a l'ombra del meu pare/ i em confonc
amb la terra", diu. El pare estimava la Mola, els marges de pedra
seca, el tros de la Coma on tenien una font que rajava sempre, la casa pairal
de Cal Quico, Cal Joan Isabel perquè era la casa pairal de la seva àvia
Magdalena, els carrers i els camps de Pradell.
Ara, que hem començat la
tardor i enfilem el final de l'Any Xavier Amorós, celebrem aquest acte per
recordar-lo aquí, a Pradell, el poble que el va fer Fill Adoptiu i una
Biblioteca. I em fa molt feliç perquè, a través del meu pare, a través de les
nostres llargues converses sobre Pradell, especialment en aquests darrers anys,
perquè ell i jo volíem que pogués conservar tots els detalls que guardava a la
seva memòria, sobre els seus records del Pradell d'aquell temps. Deia, doncs,
que a través del meu pare, jo també estimo Pradell, ja que, al cap i a la fi,
una petita part de mi, també és de Pradell de la Teixeta.
Maria Lluïsa Amorós
*La foto de
l'encapçalament correspon a l'espectacle "Pradell com a refugi" de
Projecte Ingenu. Pradell de la Teixeta. @RamonTàpias
Una tarda de finals
de maig del 2022 el meu pare va rebre una visita: l’alcalde de Reus, Carles
Pellicer; el regidor de cultura, Daniel Recasens i el president del Centre de
Lectura, Lluís Miquel Pérez. Li van comunicar que el 2023 seria l’Any Xavier
Amorós. Ell va morir el juliol de 2022 i a la tardor vaig saber que jo en seria
la comissària, la qual cosa, per a mi, va ser un honor.
I el 2023 ha estat
l’any Xavier Amorós, escriptor i Fill Il·lustre de Reus.
Com a filla i
comissària, he de dir que estic contenta i satisfeta perquè aquests mesos han
estat plens d’actes entranyables. La resposta de la ciutat de Reus va ser
entusiasta. Es van organitzar tot tipus d’homenatges literaris als quals hi vaig
assistir i en molts hi vaig col·laborar d’una manera o altra. He constatat que
el meu pare era estimat per molta gent, ja que les activitats estaven fetes amb
il·lusió. El pare era un home cordial. L’escriptor i historiador Joaquim Molas l’havia
definit: Amorós és tal com escriu. És a dir: reposat i afable, reflexiu i
directe, dubitatiu i fervorós, amb una tornada, com de tennis, irònica, i amb
una rialla sempre a punt de rebentar.
Hem gaudit amb
xerrades i lectures en entitats culturals, especialment al Centre de Lectura,
també als “Amics de Reus” i a Santa Llúcia. Hem fruït amb homenatges com el
tast de vins dels Cellers Sant Rafael de Pradell de la Teixeta. Ens hem
delectat amb representacions teatrals: “I jo et diria Amorós: homenatge
sensible, visual i sonor” a càrrec de Rosa Mateu i Pau Terol al teatre
Bartrina. “Sòroma” a càrrec de Francesc Cerro-Ferran i Albert Galcerà al teatre
Fortuny. “Pradell com a refugi” a càrrec de la companyia “projecte ingenu”
dirigit per Marc Chornet, representat a Pradell de la Teixeta. “Guardeu-me la
paraula”, companyia “El Trole”, a càrrec d’Antoni Nomen, Ramon Llop i Quim
Besora al teatre Bartrina. També vam conversar d’Amorós amb Xavier Graset al
seu programa “Més 3/24” a TV3, Josep Murgades, Xavier Amorós Corbella i jo
mateixa, com a comissària.
Xavier Amorós
estimava el teatre. De petit cada setmana anava al Fortuny amb els seus pares
on tenien una llotja llogada. Va fer teatre des de molt jove. Amb el pare en
parlàvem, de teatre. Del doctor Vallespinosa, de Figuretes de vidre, de La
Cantant Calba... Del seu interès per portar a la programació del teatre
Fortuny obres de qualitat, especialment en català i que mostressin un teatre
modern i compromès amb la societat del moment. Vull esmentar que el 1963 va
venir la Companyia d’Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, amb “Primera
Història d’Esther” de Salvador Espriu. Xavier Amorós fa una crònica d’aquella
nit a “Temps Estranys”. Un relat deliciós amb anècdota inclosa, que reflecteix
una part de la societat de l’època.
Ell no ha pogut veure
les representacions i interpretacions que s’ha fet enguany sobre la seva obra
literària. S’hauria sentit molt feliç, com quan el 1981 el Col·lectiu de Teatre
La Vitxeta, sota la direcció de Ramon Tàpias, vam representar “No trenqueu
avellanes amb les dents” basat en poemes i textos de Xavier Amorós. I també
quan l’octubre de 2003, La Vitxeta va representar “Temps estranys” basada en l’obra de Xavier Amorós. Dirigida
per Dolors Juanpere i amb escenografia de Ramon Tàpias.
S’han fet actuacions
variades. La marató de lectura de textos el dia de Sant Jordi; conferències com
la d’Isabel Martínez, la de Xavier Amorós Corbella, la de Toni Orensanz, i d’altres.
Actes literaris, diversos i variats; programes de ràdio com “Els records ens
diverteixen”, recuperació de les converses entre Xavier Amorós i Maria Tarragó,
a La Nova Ràdio; la Ruta literària de Fito Luri. Aquests, i molts més
homenatges .
Com a final de l’Any
Xavier Amorós, el 23 de novembre, l’Ajuntament de Reus va fer l’acte de
descoberta de la placa commemorativa a la casa on va néixer. Carrer Llovera,
17.
Agraeixo als
organitzadors i participants de totes aquestes activitats i al públic que hi ha
assistit per celebrar el centenari de Xavier Amorós. També el meu reconeixement
a la feina duta a terme pel departament de cultura de l’Ajuntament de Reus amb
Dani Recasens al capdavant i a la Biblioteca Central Xavier Amorós amb Cristina
Garreta com a cap.
Ell estimava la seva
ciutat, Reus. I, a través de la seva obra, sempre ens acompanyarà. Gràcies per
no oblidar-lo.
Maria Lluïsa Amorós.
Filòloga, escriptora,
catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, comissària
de l’Any Xavier Amorós.
(Publicat a Diari de Tarragona, La Tribuna. 9
de gener de 2024).
Us desitjo unes bones festes nadalenques mitjançant uns versos del meu pare 🎅
Nadalenca
"A dintre un portal,
prop d'una establia,
nasqué Jesuset,
el fill de Maria.
No duia mantells
d'or i pedreria,
que per tot vestit
la palla el cobria.
Per corona al front
els estels tenia,
per ceptre, en la mà
el sol del migdia.
I un àngel cantant
la gran melodia
de l'Amor etern
a Jesús dormia.
Deixeu-m'hi anar
fins a l'establia.
Trobaré un estel
que em farà de guia.
Deixeu-me gaudir
l'alta companyia:
com que sóc infant
jo amb ell jugaria.
Si plorés de fred
amb mi no en tindria,
que dintre el meu cor
Jesús dormiria."
Xavier Amorós Solà (1923-2022)
Fragment d'una nota de premsa del Diari de Reus de l'any 1935 sobre un Xavier Amorós de 12 anys, elogiant la seva interpretació com a Jesús. El teatre li va agradar sempre, des de petit va interpretar-ne. De gran, va participar i actuar al Teatre de Cambra del Centre de Lectura amb el seu amic, el doctor Vallespinosa, ("Figuretes de vidre" de Tennessee Williams, traduïda al català pel mateix Vallespinosa). També amb els joves de l'Agrupació Pericial i els Amics del Teatre al Teatre Fortuny van portar obres significatives, com "Primera Història d'Esther" de Salvador Espriu i d'altres...
Maria Lluïsa Amorós, filòloga i escriptora, comissària Any Xavier Amorós
*dibuix caricatura d'en Bon
Parlem de l'època de la República. La llengua catalana era ben vigent a l'ensenyament.
En les
regions fredes que ocupen bon tros del Nord d'Amèrica, vivia un pobre
acompanyat de son fill i d'un bonic gos de Terranova en una cabana pròpia
d'aquelles regions.
El noi,
quan son pare marxava de cacera per vendre després les pells, es quedava sol a
la cabana puix el gos també acompanyava a son pare.
Quan la
caça no abundava, el pare es dedicava a fer llenya venent-la després per poder
viure, a la qual tasca l'ajudava el seu fill amb tot el braó que els seus pocs
anys li permetien. Un dia però que el seu pare era a vendre unes pells de llop
que aquells dies abundaven per aquells boscos, tardà molt.
Podeu
contar l'espaordiment que sentia el noi, i el qual es multiplicà en veure el
gos que venia amb una agitació molt vistosa. El noi el seguí però el que va
veure el va horroritzar: son pare es defensava davant una escomesa d'una desena
de llops famèlics.
Quan
veié allò, sense pensar-s'hi gens anà a buscar el fusell sobrer de son pare, el
carregà i disparà uns trets amb els quals matà dos d'ells i en ferí algun altre
i els restants fugiren. Així com pogué arrossegà el seu pare fins a la cabana,
on aviat es guarí de les ferides gràcies a la insistencia amb què son fill
l'assistí.
F.
Xavier Amorós Solà (edat 11 anys)
Alumne de 1er curs”.
Publicat a: Aules, 15/12/1934, p. 11 / Biblioteques Municipals de
Reus.
Des que el meu pare
va rebre la visita de Carles Pellicer, alcalde, Daniel Recasens, regidor de
cultura i Lluís M. Pérez, president del Centre de Lectura, per comunicar-li que
l’any següent, 2023, en què ell compliria els 100 anys, seria la celebració de
l’Any Xavier Amorós, ha transcorregut temps.
Enguany, 2023, s’ha
commemorat el seu centenari i vaig tenir l’honor que em nomenessin Comissària.
La resposta de la
ciutat de Reus ha estat gairebé unànime: durant tots aquests mesos, des que es
va iniciar l’Any Xavier Amorós, s’han organitzat i realitzat tot tipus d’actes
literaris, des de diverses entitats, amb persones al capdavant que preparaven
les actuacions i celebracions des de diferents vessants, individualment, o en
grups més reduïts, joves i grans.
En vull fer
referència. Són abundants i cadascun amb resultats fantàstics, entranyables, espectacles,
representacions dutes a terme amb il·lusió. Des de xerrades i lectures de
textos en entitats culturals com El Centre de Lectura i el monogràfic de La
Revista del Centre, dirigida per Agnès Toda; També actes amb conferència i
lectures al centre d’Amics de Reus, o “Santa Llúcia”(“Nou poemes i un epíleg”
poemes musicalitzats). La lectura dramatitzada (poesia i articles) de l’actor
David Bagès a l’Arxiu Municipal. L’homenatge a Xavier Amorós de Pradell de la
Teixeta que es va fer a la Llotja de Reus amb tast de vins dels Cellers Sant
Rafel de Pradell: “Enyoro la terra: el Pradell de sempre”.
Espectacles teatrals
com “I jo et diria Amorós: homenatge sensible, visual i sonor” (a càrrec de Rosa
Mateu i Pau Terol, Teatre Bartrina). “Sòroma” ( a càrrec de Francesc
Cerro-Ferran i Albert Galcerà, Teatre Fortuny). “Pradell com a refugi” a càrrec
de la companyia “Projecte Ingenu” (dirigit per Marc Chornet), representat a
Pradell de la Teixeta a la cloenda de l’Any Amorós organitzada per Lurdes
Malgrat, Directora dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a
Tarragona i Lourdes Aluja, alcaldessa de Pradell. I “Guardeu-me la paraula” a càrrec de la companyia
El Trole sota la direcció d’A. Nomen, R. Llop i Quim Besora. Teatre Bartrina).
Marató de lectura de
textos de Xavier Amorós el dia de Sant Jordi. Conferències: “Descobrint Les
Amèriques i altres botigues del Reus d’abans” a càrrec d’Isabel Martínez a la
Cambra de Comerç. “Subterranis arams” espectacle de Francesc Cerro-Ferran i “Una
lectura de la seva poesia” a càrrec del meu germà Xavier Amorós Corbella al
teatre Fortuny. “Converses amb el pare” xerrada que vaig fer al Centre de Lectura.
“Retorn als orígens. L’Amorós de Pradell” conferència de Toni Orensanz a la
Biblioteca Pere Anguera.
Actes literaris a
centres cívics, ”XII Tarda literària Xavier Amorós Solà” al Centre cívic
Llevant i “El món literari de Xavier Amorós” “Conferència inaugural del curs
2023-2024 al Centre cívic Migjorn.
Programes de ràdio,
La Nova Ràdio (Agnès Toda i David Fernàndez) que van recuperar
un programa de ràdio “Els records ens diverteixen” (converses entre Xavier
Amorós i Maria Tarragó).
Lectures de textos a
càrrec dels alumnes del Taller de Lectura en Veu alta “Amb afecte, Amorós”.
“Sopar Amorós”, lectura de textos del Taller Lectura en Veu Alta i Safareig
poètic.
Homenatge a Xavier
Amorós, Final de la Poetry slam “Som Amorós” (Salva Soler i Fetitxe 13)
“Nit de Glosa”, “cançó
improvisada amb estils d’arreu dels Països Catalans”, espectacles amb
adaptacions de textos de Xavier Amorós per part de grups de joves.
La ruta musical de
Fito Luri “Passos de Xavier Amorós” amb textos personalitzats basats en els
d’Amorós i música pròpia.
Com podeu veure, els
homenatges són variats i atractius.
Vull deixar palès el
meu reconeixement per la feina duta a terme pel Departament de Cultura de
l’Ajuntament de Reus amb Dani Recasens com a cap. També el meu agraïment a la
feina feta durant tot l’Any per la Biblioteca Central Xavier Amorós amb
Cristina Garreta al capdavant.
Durant aquest temps
he pogut copsar la gran estima que es percep cap a Xavier Amorós en tots
aquests actes, des dels seus organitzadors i participants fins al públic que hi
ha assistit.
Agraeixo, en nom del
meu pare i de la meva família, la iniciativa de l’Ajuntament de Reus i del
Centre de Lectura d’haver volgut commemorar el seu centenari. Vosaltres també
sabeu com l‘estimava la seva ciutat, Reus, Xavier Amorós.
Els que el vàreu
conèixer sabeu que ell sempre hi era; a Les Amèriques o a casa seva, per
mantenir una conversa amb tots els que el visitaven per consultar-li records
que guardava en la seva memòria minuciosa o per demanar-li la seva participació
en tot allò que li era possible.
Mil gràcies per no haver-lo
oblidat.
Maria Lluïsa Amorós
escriptora i filòloga, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, comissària #AnyXavierAmorós
Diari de Tarragona 5/12/2023 ➡ aquí
Presentació i entrevista de les dues darreres novel·les de Maria Lluïsa Amorós, al Grup de Dones de la Selva del Camp. 25/4/2024. "Els ...
%20-%20copia.jpg)