L’Any Xavier Amorós Solà. Reus 1923 – 2022

Una tarda de finals de maig del 2022 el meu pare va rebre una visita: l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; el regidor de cultura, Daniel Recasens i el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez. Li van comunicar que el 2023 seria l’Any Xavier Amorós. Ell va morir el juliol de 2022 i a la tardor vaig saber que jo en seria la comissària, la qual cosa, per a mi, va ser un honor.

I el 2023 ha estat l’any Xavier Amorós, escriptor i Fill Il·lustre de Reus.

Com a filla i comissària, he de dir que estic contenta i satisfeta perquè aquests mesos han estat plens d’actes entranyables. La resposta de la ciutat de Reus va ser entusiasta. Es van organitzar tot tipus d’homenatges literaris als quals hi vaig assistir i en molts hi vaig col·laborar d’una manera o altra. He constatat que el meu pare era estimat per molta gent, ja que les activitats estaven fetes amb il·lusió. El pare era un home cordial. L’escriptor i historiador Joaquim Molas l’havia definit: Amorós és tal com escriu. És a dir: reposat i afable, reflexiu i directe, dubitatiu i fervorós, amb una tornada, com de tennis, irònica, i amb una rialla sempre a punt de rebentar.

Hem gaudit amb xerrades i lectures en entitats culturals, especialment al Centre de Lectura, també als “Amics de Reus” i a Santa Llúcia. Hem fruït amb homenatges com el tast de vins dels Cellers Sant Rafael de Pradell de la Teixeta. Ens hem delectat amb representacions teatrals: “I jo et diria Amorós: homenatge sensible, visual i sonor” a càrrec de Rosa Mateu i Pau Terol al teatre Bartrina. “Sòroma” a càrrec de Francesc Cerro-Ferran i Albert Galcerà al teatre Fortuny. “Pradell com a refugi” a càrrec de la companyia “projecte ingenu” dirigit per Marc Chornet, representat a Pradell de la Teixeta. “Guardeu-me la paraula”, companyia “El Trole”, a càrrec d’Antoni Nomen, Ramon Llop i Quim Besora al teatre Bartrina. També vam conversar d’Amorós amb Xavier Graset al seu programa “Més 3/24” a TV3, Josep Murgades, Xavier Amorós Corbella i jo mateixa, com a comissària.

Xavier Amorós estimava el teatre. De petit cada setmana anava al Fortuny amb els seus pares on tenien una llotja llogada. Va fer teatre des de molt jove. Amb el pare en parlàvem, de teatre. Del doctor Vallespinosa, de Figuretes de vidre, de La Cantant Calba... Del seu interès per portar a la programació del teatre Fortuny obres de qualitat, especialment en català i que mostressin un teatre modern i compromès amb la societat del moment. Vull esmentar que el 1963 va venir la Companyia d’Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, amb “Primera Història d’Esther” de Salvador Espriu. Xavier Amorós fa una crònica d’aquella nit a “Temps Estranys”. Un relat deliciós amb anècdota inclosa, que reflecteix una part de la societat de l’època.

Ell no ha pogut veure les representacions i interpretacions que s’ha fet enguany sobre la seva obra literària. S’hauria sentit molt feliç, com quan el 1981 el Col·lectiu de Teatre La Vitxeta, sota la direcció de Ramon Tàpias, vam representar “No trenqueu avellanes amb les dents” basat en poemes i textos de Xavier Amorós. I també quan l’octubre de 2003, La Vitxeta va representar “Temps estranys” basada en l’obra de Xavier Amorós. Dirigida per Dolors Juanpere i amb escenografia de Ramon Tàpias.

S’han fet actuacions variades. La marató de lectura de textos el dia de Sant Jordi; conferències com la d’Isabel Martínez, la de Xavier Amorós Corbella, la de Toni Orensanz, i d’altres. Actes literaris, diversos i variats; programes de ràdio com “Els records ens diverteixen”, recuperació de les converses entre Xavier Amorós i Maria Tarragó, a La Nova Ràdio; la Ruta literària de Fito Luri. Aquests, i molts més homenatges .

Com a final de l’Any Xavier Amorós, el 23 de novembre, l’Ajuntament de Reus va fer l’acte de descoberta de la placa commemorativa a la casa on va néixer. Carrer Llovera, 17.

Agraeixo als organitzadors i participants de totes aquestes activitats i al públic que hi ha assistit per celebrar el centenari de Xavier Amorós. També el meu reconeixement a la feina duta a terme pel departament de cultura de l’Ajuntament de Reus amb Dani Recasens al capdavant i a la Biblioteca Central Xavier Amorós amb Cristina Garreta com a cap.

Ell estimava la seva ciutat, Reus. I, a través de la seva obra, sempre ens acompanyarà. Gràcies per no oblidar-lo.

 

Maria Lluïsa Amorós.                                                                                                            

Filòloga, escriptora, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, comissària de l’Any Xavier Amorós.

 

 (Publicat a Diari de Tarragona, La Tribuna. 9 de gener de 2024).

 

Bon Nadal

Us desitjo unes bones festes nadalenques mitjançant uns versos del meu pare 🎅

He triat aquest poema perquè el recordo recitant-lo a casa, i quan el llegeixo és com si el sentís.

Maria Lluïsa Amorós, comissària #AnyXavierAmorós

Nadalenca

"A dintre un portal,

prop d'una establia,

nasqué Jesuset,

el fill de Maria.

No duia mantells

d'or i pedreria,

que per tot vestit

la palla el cobria.

Per corona al front

els estels tenia,

per ceptre, en la mà

el sol del migdia.

I un àngel cantant

la gran melodia

de l'Amor etern

a Jesús dormia.

Deixeu-m'hi anar

fins a l'establia.

Trobaré un estel

que em farà de guia.

Deixeu-me gaudir

l'alta companyia:

com que sóc infant

jo amb ell jugaria.

Si plorés de fred

amb mi no en tindria,

que dintre el meu cor

Jesús dormiria."

                                  Xavier Amorós Solà (1923-2022)

 

Fragment d'una nota de premsa del Diari de Reus de l'any 1935 sobre un Xavier Amorós de 12 anys, elogiant la seva interpretació com a Jesús. El teatre li va agradar sempre, des de petit va interpretar-ne. De gran, va participar i actuar al Teatre de Cambra del Centre de Lectura amb el seu amic, el doctor Vallespinosa, ("Figuretes de vidre" de Tennessee Williams, traduïda al català pel mateix Vallespinosa). També amb els joves de l'Agrupació Pericial i els Amics del Teatre al Teatre Fortuny van portar obres significatives, com "Primera Història d'Esther" de Salvador Espriu i d'altres...

Maria Lluïsa Amorós, filòloga i escriptora, comissària Any Xavier Amorós

*dibuix caricatura d'en Bon

"De quan Jesús era infant"

..."A les sis de la tarda, al saló d'actes del Col·legi estava completament abarrotat de convidats a fi d'assistir a les representacions natzarenes anunciades. 
"Els Reis d'Orient o la Visió de Fra Lleonart", escenificació interpretada per joves pertanyents a la Secció Dramàtica, fou molt aplaudida. Fou premiat amb sorollosos aplaudiments el nen Eugeni Callizo pel sentiment esmerçat en la declamació de la poesia "La inmaculada". Una seccioneta de noiets feren les delícies de la multitud en la interpretació dels quadrets "El jardí de Natzaret", "Visió de Jesús" i "De quan Jesús era infant". L'actuació dels novells i candorosos actors fou molt elogiada, mereixent entre tots especial menció el nen Xavier Amorós en el paper de Jesús qui feu arrencar llàgrimes de tendresa"...

 

*Diari de Reus, divendres 18 de gener de 1935

El petit heroi

Transcripció d'un conte que va escriure el meu pare, Xavier Amorós, als 11 anys, el 1934, quan feia 1r curs al col·legi del "Padres" de la Sagrada Família, ubicat a l'actual carrer Ample de Reus. Es va publicar a "Aules".

Parlem de l'època de la República. La llengua catalana era ben vigent a l'ensenyament.

“El petit heroi

En les regions fredes que ocupen bon tros del Nord d'Amèrica, vivia un pobre acompanyat de son fill i d'un bonic gos de Terranova en una cabana pròpia d'aquelles regions.

El noi, quan son pare marxava de cacera per vendre després les pells, es quedava sol a la cabana puix el gos també acompanyava a son pare.

Quan la caça no abundava, el pare es dedicava a fer llenya venent-la després per poder viure, a la qual tasca l'ajudava el seu fill amb tot el braó que els seus pocs anys li permetien. Un dia però que el seu pare era a vendre unes pells de llop que aquells dies abundaven per aquells boscos, tardà molt.

Podeu contar l'espaordiment que sentia el noi, i el qual es multiplicà en veure el gos que venia amb una agitació molt vistosa. El noi el seguí però el que va veure el va horroritzar: son pare es defensava davant una escomesa d'una desena de llops famèlics.

Quan veié allò, sense pensar-s'hi gens anà a buscar el fusell sobrer de son pare, el carregà i disparà uns trets amb els quals matà dos d'ells i en ferí algun altre i els restants fugiren. Així com pogué arrossegà el seu pare fins a la cabana, on aviat es guarí de les ferides gràcies a la insistencia amb què son fill l'assistí.

F. Xavier Amorós Solà (edat 11 anys)

Alumne de 1er curs”.

 

Publicat a:  Aules, 15/12/1934, p. 11 / Biblioteques Municipals de Reus.

   

  

#LaFurgo | Cloenda de l'Any Xavier Amorós

entrevista #LaFurgo  Ràdio Ciutat de Tarragona

amb @mlluisaamorós  comissària "Any Xavier Amorós" , filòloga i escriptora, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura.

Homenatge a Xavier Amorós. El més amic de Reus 2018

 Homenatge a Xavier Amorós. El més amic de Reus 2018

Acte celebrat a Els Amics de Reus, 10 de juny de 2019

Tots recordem moments de la nostra infantesa viscuts amb els pares. En tinc, de molt antics, de la mare i del pare, com la imatge del primer cop que m'havien deixat uns dies a casa dels avis perquè van anar de viatge, i en tornar van trucar a la porta: els veig a tots dos somrients, inclinats cap a la nena que jo era, plens d'il·lusió pel retrobament. No oblido l'escena, com tampoc el nino i les sabates vermelles que em van portar com a regal, perquè eren diferents i perquè en aquella època no en teníem gaires, de regals.

Però avui m'heu demanat que us expliqui alguna anècdota de la relació pare- filla Amorós.

El més antic que tinc amb el pare són les cançons que em cantava perquè m'adormís, després que la mare hagués passat una bona estona intentant-ho amb la meva cançó preferida: "El general Bum Bum". Sé del cert que encara era al bressol de baranes i que només tenia uns dos anys i mig, però encara puc sentir la veu del pare, entreveient-lo en la penombra de la cambra, abocat al llitet, modulant El Manisero d' Antonio Machin: "Maní, si te quieres por el pico divertir cómete un cucurruchito de maní." o el Baión del gato del Trio Guadalajara, que incloïa els miols del gat amb ritme; cançó que li demanava una i altra vegada.

No sé des que quan m'han agradat els gats, crec que des de sempre, tot i que en aquells temps el més proper que tenia era la Filomena, la gata que vivia a Les Amèriques, la botiga. Jo solia acompanyar el pare els diumenges a la tarda a donar menjar a la Filomena. Després ens hi quedàvem. Ell escrivia a la taula del despatx i jo jugava amb els paraigües que tenien mànecs interessants: un cap de fox terrier, un cap d'ànec, un senyor amb barret... La botiga silenciosa i buida, tenia moltes distraccions per a mi i no amoïnava el pare que estava enfeinat amb la poesia.

Quan va néixer el meu germà Xavier, el pare i jo durant un temps vam protagonitzar aventures fascinants entre els llargs taulells i les peces de roba immenses de la botiga. Aquella primavera de 1960 també anàvem plegats a Salou i jugàvem per la platja gairebé solitària entre les dunes de sorra daurada i en alguna de les terrasses de les casetes de fusta. El pare, que sempre estava enfeinat, havia prioritzat la meva companyia perquè jo no em sentís sola, ja que aleshores la mare estava molt ocupada amb el nen petit.

Em vaig divertir molt aquella temporada amb el pare, va ser una dedicació exclusiva, esplèndida i inesperada ja que en cap moment no m'havia recat compartir la mare amb el meu germà.

En realitat no em va estranyar que aquells mesos el pare estigués tant per mi, perquè les meves actuacions amb ell venien de lluny. Des de molt petita havíem anat tots dos junts a veure els gegants. Aleshores només sortien per Corpus i per Sant Pere: el Vitxet, la Vitxeta, els japonesos, els moros indis i la mulassa. L'emoció que jo sentia en veure'ls avançant amb el seu pas elegant pels carrers de Reus, en escoltar la música de les gralles i contemplar-los giravoltant al so del valset, no l'he oblidat.

Alguna vegada he parlat de la nostra fidelitat (pare i filla) als gegants, l'any passat per Sant Pere es va publicar a la Revista de Reus NW una breu ressenya meva recordant la meva festa major. Us la llegiré:

Feia bon temps, les orenetes xisclaven, però aquell dia no les sentia. El pare i jo caminàvem de pressa, anàvem a esperar els gegants al local de l'Hospital on dormien. Tret de la seva breu aparició per Corpus, el 28 de juny sortien, esplendorosos, al carrer. Aleshores començàvem el recorregut per Reus darrere de les quatre parelles de gegants, la mulassa i els grallers. Si es repartien, nosaltres seguíem els Vitxets pels carrerons; el pare tocava algun acord de la música amb una mena de flauta de fira, Don Nicanor, i jo anava joiosa al seu costat.

Eren dos dies intensos d'acompanyar-los. El dia 29, Sant Pere, ens situàvem al final de la processó, escortant els gegants. El pare em duia a coll-i-be i jo continuava gaudint, plena de felicitat, de la meva particular Festa Major.

Moltes vegades tinc present el pis del raval de Jesús on vam viure durant els meus primers onze anys. Era ampli, lluminós; a la taula del menjador el pare escrivia versos en una llibreta gran, amb la seva ploma estilogràfica. Jo l'interrompia demanant-li que em dibuixés els gegants, i ho feia. Els gegants i la mulassa. També em recitava poemes que m'encantaven, un de Rubén Dario que em feia sentir protagonista: "Margarita, està linda la mar, y el viento lleva esencia sutil de azahar." I un altre de García Lorca "El lagarto y la lagarta, con delantalitos blancos. Han perdido sin querer su anillo de desposados".

Els pares es reunien amb els seus amics, segurament diumenges a la tarda, amb els Ballart i els Domènech. Berenaven, parlaven, i nosaltres, els fills, jugàvem. La Catalina Hernàndez de Ballart, que era especialment enraonadora, un dia va dir la frase que inicia el poema "De societat". Era un temps plàcid, estranyament tranquil.

De coses per contar, n'hi ha moltes, com l'època trista que vaig estar malalta i el pare i jo havíem d'anar de tant en tant a Barcelona al metge, fins que finalment vam saber que tot allò de la malaltia gravíssima que m'havia diagnosticat aquell metge, era una equivocació del personatge que no havia volgut rectificar perquè es considerava il·lustre i infal·lible i no va reconèixer que s'havia equivocat. Un comentaria oportú de l'ajudant va fer que anéssim a consultar un altre metge, també barceloní, i va assegurar que no estava malalta. Havien estat uns mesos llargs i feixucs. En sortir de la visita era l'hora de dinar, vam caminar fins als carrerons del barri vell i el pare i jo vam anar a celebrar la notícia en una taverna de l'època, d'ambient fosc i novel·lesc, plena de sentors abellidores. Com a revenja a les prohibicions, vam menjar un guisat consistent que no em va fer cap mal.

Maria Lluïsa Amorós, filòloga i escriptora

La meva obre literària ▶

Placa commemorativa del centenari de Xavier Amorós Solà

 Descoberta de la placa commemorativa del centenari de Xavier Amorós Solà - 23/11/2023

En aquesta casa va néixer Xavier Amorós Solà fa cent anys. Al costat mateix hi havia la botiga, Les Amèriques, fundada per l'avi i dos socis més el 1911. La botiga dels somnis de l'avi Rodolf, com diu el pare al poema "En memòria". Quan la seva germana Eulàlia estava a punt de néixer, a finals del 1925, van traslladar-se al pis del raval Santa Anna i pocs anys després, al començament de la guerra civil, van construir el xalet on ell hi va viure fins que es va casar.

Dels llocs on vius durant la infantesa se'n guarden records, com els més incipients del pare en aquest edifici –incipients perquè el Xavier nen encara no havia complert els tres anys quan jugava amb una veïna d'aquest carrer que era de la seva edat, l'Enriqueta Pintaluba, amb qui sempre va conservar l'amistat. Potser durant aquests mesos haureu pogut escoltar "Els records ens diverteixen", un programa de ràdio recuperat per La Nova Ràdio que reprodueix les converses amb la seva amiga, també d'infantesa, Maria Tarragó en què dialoguen de molts temes, com aquell que tracta sobre els seus estius als masos veïns on estiuejaven de petits.

La ciutat de Reus sempre va ser molt estimada pel pare. En parla a les memòries, als articles; les converses amb tertulians ocasionals a peu dret a la plaça de Prim, lluminosa i voltada –aleshores- d'edificis que van anar desapareixent, amb l'excusa del progrés; casalicis com l'Hotel de Londres, el Gran Cafè París, el Cafè de l'Esquella, el Bol d'Or, El Casino, El bar Solsis... Estimava, també, el carrer Llovera, el raval de Jesús, el Centre de Lectura, l'antic Reus Deportiu situat davant de l'estació del Nord, les botigues, el quiosc dels Gort, la Sastreria Queralt... I molts altres indrets.

Al llarg dels seus noranta-nou anys la ciutat ha canviat i ell ha seguit estimant-la. No tan sols els carrers, les places, els passejos i els seus edificis, sinó també -i sobretot- la seva gent.

En iniciar-se la commemoració de l'Any Amorós, la resposta de la ciutat de Reus ha estat gairebé unànime: durant tots aquests mesos s'han organitzat i realitzat tot tipus d'actes literaris, des de diverses entitats, també individualment, o grups, de joves i grans. Sempre amb persones al capdavant que preparaven actuacions i celebracions des de diferents vessants. Homenatges, espectacles, representacions, lectures, entrevistes, articles publicats... tot dut a terme amb il•lusió, cadascun amb resultats entranyables. Ell hauria estat molt feliç en veure i escoltar com interpretàveu, analitzàveu o recitàveu els seus textos a través de la feina realitzada per tots els que heu escrit, actuat, dirigit, muntat, i pensat en ell mentre ho treballàveu.

Vull donar les gràcies a l'Ajuntament de Reus per la seva iniciativa, per la labor duta a terme pel Departament de Cultura amb el regidor Dani Recasens com a cap i per la seva presència i implicació en els actes. Gràcies, també, a la tasca feta per la Biblioteca Central Xavier Amorós amb Cristina Garreta al capdavant.

Expresso la meva gratitud a la Diputació, a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Pradell de la Teixeta, al Centre de Lectura i a totes les entitats i organitzacions. I en especial a totes les persones que s'han compromès amb la celebració de l'Any Amorós realitzant tants actes emotius que la família tant agraïm, perquè és la demostració palesa de l'estima de la ciutat de Reus per l'escriptor Xavier Amorós Solà, el meu pare.

Gràcies a tots els que avui ens acompanyeu.

Els que el vàreu conèixer recordareu que ell sempre hi era; a Les Amèriques o a casa seva, sempre a punt per mantenir una conversa amb tots els que el visitaven per consultar-li records que guardava en la seva memòria acurada, detallada, minuciosa, o per demanar-li la seva participació en tot allò que li era possible.

Mil gràcies per no haver-lo oblidat.

Maria Lluïsa Amorós, comissària "Any Xavier Amorós"

Filòloga i escriptora, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura

La Biblioteca Central Xavier Amorós

 La Biblioteca Central Xavier Amorós

Els llibres eren importants a casa. Ho sé des dels primers anys de vida.

Les prestatgeries blanques instal·lades en llocs privilegiats de l'àmplia sala lluminosa del pis del raval de Jesús, es començava a omplir de llibres, còmodament col·locats, perquè les lleixes encara no estaven atapeïdes, ja que no feia gaires anys que els pares eren casats. Aquests llibres que estrenaven llibreries, eren elements valuosos per a nosaltres.

Jo també tenia, des de molt petita, una llarga lleixa de fusta penjada a la paret a la cambra de jugar que, poc a poc, s'anava omplint de contes.

No recordo quan vaig anar per primera vegada a la biblioteca del Centre de Lectura, però sí que la freqüentava molt durant els anys d'estudiant i, posteriorment, hi anava per consultar material literari i d'hemeroteca per a la documentació de les meves novel·les. Aquesta biblioteca havia estat visitada assíduament per un Xavier Amorós molt jove, on algunes tardes anava a llegir llibres, com Perot i l'estel. Els seu pare tenia molts llibres, a casa, però també va ensenyar els seus fills a conèixer la biblioteca i saber-se desenvolupar en ella.

Els llibres i les biblioteques eren valuoses per a la família Amorós.

Al cap dels anys, el pare va saber una gran notícia: la primera biblioteca municipal de Reus, situada a l'antic escorxador, portaria el nom de Xavier Amorós. Aquella decisió unànime del ple de l'Ajuntament, ens va omplir de goig i no cal dir què va significar per a ell, amant dels llibres i del casal, llar, palau o magatzem, on s'hi encabeixen.

La Biblioteca Central Xavier Amorós es va inaugurar la vigília de Sant Jordi del 2003.

Quina ha estat la meva experiència personal en aquesta biblioteca durant aquest vint anys?

Doncs, a part del que representava per al meu pare i de l'estreta relació que hi ha tingut durant els dinou anys que la va gaudir, jo, com a escriptora, també hi he viscut experiències agradables.

Des que vaig començar a publicar novel·les l'any 1986, he fet presentacions dels llibres quan han sortit publicats. A Reus, al Centre de Lectura, per exemple, a la sala Emili Argilaga, novel·les publicades per Editorial Cruïlla, com Aquella tardor amb Leprechaun.1988. Premi Vaixell de vapor, o Un glop de calvados. 2003. Publicada per Columna Edicions.

A la Biblioteca Central Xavier Amorós, l'any 2008 l'escriptora Margarida Aritzeta em va presentar Me'n torno al carrer Kieran, novel·la juvenil publicada per l'Editorial Barcanova. El vestíbul que fa de sala va omplir-se de gom a gom com sempre ha continuat succeint amb les altres novel·les que hi he anat presentant, amb persones del món de la cultura, el teatre, l'escriptura, la traducció i el periodisme: Magí Sunyer, la novel·la juvenil El misteri de la capsa magnètica, el 2015. A partir del 2016 van ser novel·les per a adults, com La Força d'Aglaia presentada per Eugeni Perea; el2017 Lluís Pasqual em presentà El retorn de l'Àngela; el 2018 Xavier Graset, La casa de Rose Warren, i el 2019 Joaquim Mallafrè Berenar sota les moreres. Aquestes cinc darreres obres publicades per Onada Edicions.

A la Biblioteca Xavier Amorós també he donat conferències, he presentat llibres, he anat a conversar amb els lectors de diferents Clubs de Lectura que llegeixen novel·les meves. He anat a veure actes, exposicions i he assistit a presentacions de llibres. El darrer acte solemne en el qual vaig participar, com a comissària, va ser la Sessió Inaugural de l'Any Xavier Amorós, l'1 de març d'enguany, 2023.

Ara, a la Biblioteca, hi ha dipositat el fons bibliogràfic del meu pare. Els llibres que han viscut a casa dels pares des que jo era petita. Gairebé tots aquests llibres han format part de la vida del meu germà Xavier i de la meva. De vegades, si volia trobar un llibre que recordava que el pare tenia, hi anava, per consultar-lo o perquè me'l deixés i sempre li tornava religiosament. El meu germà Xavier coneixia molt bé la biblioteca de casa dels pares, ell sabia trobar cada llibre, coneixia els racons de cada prestatgeria, cada amagatall de cada volum. I això que a casa dels pares no quedava cap habitació sense llibreries farcides, atapeïdes, no espaiades entre llibre i llibre com recordo les primeres que hi havia a casa dels pares a mitjans dels anys 50. Cap paret d'habitació ni cap tros de passadís quedaven lliures.

A la Biblioteca, també hi ha els llibres del meu germà Gabriel; ell ja no hi és, i els pares van voler donar-los a la Biblioteca. Com si els llibres del Gabriel i del pare, es fessin companyia.

Maria Lluïsa Amorós

Filòloga i escriptora, comissària "Any Xavier Amorós"

Publicat a Biblioteca Central Xavier Amorós, Reus  el 16 de setembre de 2023

Blog de Maria Lluïsa Amorós