L’Any Xavier Amorós Solà. Reus 1923 – 2022
Una tarda de finals
de maig del 2022 el meu pare va rebre una visita: l’alcalde de Reus, Carles
Pellicer; el regidor de cultura, Daniel Recasens i el president del Centre de
Lectura, Lluís Miquel Pérez. Li van comunicar que el 2023 seria l’Any Xavier
Amorós. Ell va morir el juliol de 2022 i a la tardor vaig saber que jo en seria
la comissària, la qual cosa, per a mi, va ser un honor.
I el 2023 ha estat
l’any Xavier Amorós, escriptor i Fill Il·lustre de Reus.
Com a filla i
comissària, he de dir que estic contenta i satisfeta perquè aquests mesos han
estat plens d’actes entranyables. La resposta de la ciutat de Reus va ser
entusiasta. Es van organitzar tot tipus d’homenatges literaris als quals hi vaig
assistir i en molts hi vaig col·laborar d’una manera o altra. He constatat que
el meu pare era estimat per molta gent, ja que les activitats estaven fetes amb
il·lusió. El pare era un home cordial. L’escriptor i historiador Joaquim Molas l’havia
definit: Amorós és tal com escriu. És a dir: reposat i afable, reflexiu i
directe, dubitatiu i fervorós, amb una tornada, com de tennis, irònica, i amb
una rialla sempre a punt de rebentar.
Hem gaudit amb
xerrades i lectures en entitats culturals, especialment al Centre de Lectura,
també als “Amics de Reus” i a Santa Llúcia. Hem fruït amb homenatges com el
tast de vins dels Cellers Sant Rafael de Pradell de la Teixeta. Ens hem
delectat amb representacions teatrals: “I jo et diria Amorós: homenatge
sensible, visual i sonor” a càrrec de Rosa Mateu i Pau Terol al teatre
Bartrina. “Sòroma” a càrrec de Francesc Cerro-Ferran i Albert Galcerà al teatre
Fortuny. “Pradell com a refugi” a càrrec de la companyia “projecte ingenu”
dirigit per Marc Chornet, representat a Pradell de la Teixeta. “Guardeu-me la
paraula”, companyia “El Trole”, a càrrec d’Antoni Nomen, Ramon Llop i Quim
Besora al teatre Bartrina. També vam conversar d’Amorós amb Xavier Graset al
seu programa “Més 3/24” a TV3, Josep Murgades, Xavier Amorós Corbella i jo
mateixa, com a comissària.
Xavier Amorós
estimava el teatre. De petit cada setmana anava al Fortuny amb els seus pares
on tenien una llotja llogada. Va fer teatre des de molt jove. Amb el pare en
parlàvem, de teatre. Del doctor Vallespinosa, de Figuretes de vidre, de La
Cantant Calba... Del seu interès per portar a la programació del teatre
Fortuny obres de qualitat, especialment en català i que mostressin un teatre
modern i compromès amb la societat del moment. Vull esmentar que el 1963 va
venir la Companyia d’Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, amb “Primera
Història d’Esther” de Salvador Espriu. Xavier Amorós fa una crònica d’aquella
nit a “Temps Estranys”. Un relat deliciós amb anècdota inclosa, que reflecteix
una part de la societat de l’època.
Ell no ha pogut veure
les representacions i interpretacions que s’ha fet enguany sobre la seva obra
literària. S’hauria sentit molt feliç, com quan el 1981 el Col·lectiu de Teatre
La Vitxeta, sota la direcció de Ramon Tàpias, vam representar “No trenqueu
avellanes amb les dents” basat en poemes i textos de Xavier Amorós. I també
quan l’octubre de 2003, La Vitxeta va representar “Temps estranys” basada en l’obra de Xavier Amorós. Dirigida
per Dolors Juanpere i amb escenografia de Ramon Tàpias.
S’han fet actuacions
variades. La marató de lectura de textos el dia de Sant Jordi; conferències com
la d’Isabel Martínez, la de Xavier Amorós Corbella, la de Toni Orensanz, i d’altres.
Actes literaris, diversos i variats; programes de ràdio com “Els records ens
diverteixen”, recuperació de les converses entre Xavier Amorós i Maria Tarragó,
a La Nova Ràdio; la Ruta literària de Fito Luri. Aquests, i molts més
homenatges .
Com a final de l’Any
Xavier Amorós, el 23 de novembre, l’Ajuntament de Reus va fer l’acte de
descoberta de la placa commemorativa a la casa on va néixer. Carrer Llovera,
17.
Agraeixo als
organitzadors i participants de totes aquestes activitats i al públic que hi ha
assistit per celebrar el centenari de Xavier Amorós. També el meu reconeixement
a la feina duta a terme pel departament de cultura de l’Ajuntament de Reus amb
Dani Recasens al capdavant i a la Biblioteca Central Xavier Amorós amb Cristina
Garreta com a cap.
Ell estimava la seva
ciutat, Reus. I, a través de la seva obra, sempre ens acompanyarà. Gràcies per
no oblidar-lo.
Maria Lluïsa Amorós.
Filòloga, escriptora,
catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, comissària
de l’Any Xavier Amorós.
(Publicat a Diari de Tarragona, La Tribuna. 9
de gener de 2024).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada