Descoberta de la placa commemorativa del centenari de Xavier Amorós Solà - 23/11/2023
En aquesta casa va néixer Xavier Amorós Solà fa cent anys. Al costat mateix hi havia la botiga, Les Amèriques, fundada per l'avi i dos socis més el 1911. La botiga dels somnis de l'avi Rodolf, com diu el pare al poema "En memòria". Quan la seva germana Eulàlia estava a punt de néixer, a finals del 1925, van traslladar-se al pis del raval Santa Anna i pocs anys després, al començament de la guerra civil, van construir el xalet on ell hi va viure fins que es va casar.
Dels llocs on vius durant la infantesa se'n guarden records, com els més incipients del pare en aquest edifici –incipients perquè el Xavier nen encara no havia complert els tres anys quan jugava amb una veïna d'aquest carrer que era de la seva edat, l'Enriqueta Pintaluba, amb qui sempre va conservar l'amistat. Potser durant aquests mesos haureu pogut escoltar "Els records ens diverteixen", un programa de ràdio recuperat per La Nova Ràdio que reprodueix les converses amb la seva amiga, també d'infantesa, Maria Tarragó en què dialoguen de molts temes, com aquell que tracta sobre els seus estius als masos veïns on estiuejaven de petits.
La ciutat de Reus sempre va ser molt estimada pel pare. En parla a les memòries, als articles; les converses amb tertulians ocasionals a peu dret a la plaça de Prim, lluminosa i voltada –aleshores- d'edificis que van anar desapareixent, amb l'excusa del progrés; casalicis com l'Hotel de Londres, el Gran Cafè París, el Cafè de l'Esquella, el Bol d'Or, El Casino, El bar Solsis... Estimava, també, el carrer Llovera, el raval de Jesús, el Centre de Lectura, l'antic Reus Deportiu situat davant de l'estació del Nord, les botigues, el quiosc dels Gort, la Sastreria Queralt... I molts altres indrets.
Al llarg dels seus noranta-nou anys la ciutat ha canviat i ell ha seguit estimant-la. No tan sols els carrers, les places, els passejos i els seus edificis, sinó també -i sobretot- la seva gent.
En iniciar-se la commemoració de l'Any Amorós, la resposta de la ciutat de Reus ha estat gairebé unànime: durant tots aquests mesos s'han organitzat i realitzat tot tipus d'actes literaris, des de diverses entitats, també individualment, o grups, de joves i grans. Sempre amb persones al capdavant que preparaven actuacions i celebracions des de diferents vessants. Homenatges, espectacles, representacions, lectures, entrevistes, articles publicats... tot dut a terme amb il•lusió, cadascun amb resultats entranyables. Ell hauria estat molt feliç en veure i escoltar com interpretàveu, analitzàveu o recitàveu els seus textos a través de la feina realitzada per tots els que heu escrit, actuat, dirigit, muntat, i pensat en ell mentre ho treballàveu.
Vull donar les gràcies a l'Ajuntament de Reus per la seva iniciativa, per la labor duta a terme pel Departament de Cultura amb el regidor Dani Recasens com a cap i per la seva presència i implicació en els actes. Gràcies, també, a la tasca feta per la Biblioteca Central Xavier Amorós amb Cristina Garreta al capdavant.
Expresso la meva gratitud a la Diputació, a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Pradell de la Teixeta, al Centre de Lectura i a totes les entitats i organitzacions. I en especial a totes les persones que s'han compromès amb la celebració de l'Any Amorós realitzant tants actes emotius que la família tant agraïm, perquè és la demostració palesa de l'estima de la ciutat de Reus per l'escriptor Xavier Amorós Solà, el meu pare.
Gràcies a tots els que avui ens acompanyeu.
Els que el vàreu conèixer recordareu que ell sempre hi era; a Les Amèriques o a casa seva, sempre a punt per mantenir una conversa amb tots els que el visitaven per consultar-li records que guardava en la seva memòria acurada, detallada, minuciosa, o per demanar-li la seva participació en tot allò que li era possible.
Mil gràcies per no haver-lo oblidat.
Maria Lluïsa Amorós, comissària "Any Xavier Amorós"
Filòloga i escriptora, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada