De conferències desafortunades

De conferències desafortunades

Ahir al vespre vaig assistir a la conferència “Gabriel Ferrater i Xavier Amorós: coincidències i distàncies” a càrrec de Jordi Cornudella, comissari de l’Any Ferrater (2022) a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.

Hi vaig anar com a comissària de l’Any Xavier Amorós (2023) i com a filla de Xavier Amorós.

La meva predisposició en anar a escoltar una conferència, sol ser sempre positiva, però la sorpresa d’ahir va ser immediata. No m’agradava el que sentia, especialment el to i les afirmacions incertes que en Cornudella estava dient sobre en Xavier Amorós. Parlava de l’any que es va inaugurar l’institut Gabriel Ferrater i va venir a Reus el seu germà Joan Ferraté, amic de Xavier Amorós. Deia que en Joan Ferraté i l’Amorós van passejar per Reus i en passar pel carrer on hi havia el prostíbul de ca la Sol, visitat pel Gabriel Ferrater i els seus amics, Cornudella va atribuir a l’Amorós un comentari fatxenda: "Te'n recordes, Joan, quan veníem a ca la Sol?"

El meu pare sabia prou que en Joan Ferraté no freqüentava el prostíbul. I us diré que a ell tampoc no li calia fer-ho, perquè només cal llegir "L'agulla en un paller" per veure que tenia altres opcions femenines a l’abast.

A més, utilitzar aquell to de mascle prepotent que en Cornudella va usar no era l’estil de parlar del meu pare.

No em va agradar la conferència, no em va agradar la manera de fer la lectura comparativa de les respostes d’Amorós i Ferrater al qüestionari d’en Joan Colomines sobre poesia, -a banda que es notava que en Cornudella no s’havia preparat gaire la conferència perquè barrejava respostes d’altres poetes. Aquella comparació va ser gratuïta i més amb la postil·la final amagadament jocosa que feia en Cornudella sobre les respostes seriosament sinceres de l'un i les respostes facecioses i –segons ell-  intel.ligents de l'altre.

Em va molestar l’observació que va fer sobre el poema "De societat" de Xavier Amorós comparant-lo amb la poesia de Martí Pol. A Martí Pol només se l'ha relacionat, posteriorment als anys 60, amb els poetes del realisme històric. Dic se l’ha relacionat, no considerat.

Amorós va guanyar el Premi Carles Riba el 1962 i està inclòs, com a poeta, dins del Realisme Històric. Amorós va escriure "De societat" abans que Martí Pol fos conegut. Al contrari, en Martí Pol té un poema escrit posteriorment que es pot considerar plagi del d’Amorós.

El poema “De societat” de l’Amorós parla de la Caterina. Aquest poema del meu pare va sorgir d’unes paraules que va dir la senyora Caterina Hernández de Ballart en una distesa reunió d’amics dels meus pares a casa d’alguna de les parelles d’amics:

“No ho trobeu? Ara la gent riu menys que abans” –va dir la Caterina en mig d’una conversa virolada.

El senyor Cornudella no coneixia el meu pare, es nota, i no coneix bé la seva obra o, millor dit, no l’interessa i ve a Reus a parlar de literatura comparada entre Ferrater i Amorós amb un mal dissimulat partidisme.

No m’allargaré, però vull afegir que, finalment, com una criatura que ensenya el seu àlbum de cromos més ple que el dels altres, Cornudella va aixecar un llibre fer la comparació de les dues antologies poètiques, la d'Amorós i la de Ferrater. Va dir que la de Ferrater és una mica més gruixuda que la d’Amorós.

Us ho podeu creure?

Posats a comparar li puc dir a en Cornudella que en Xavier Amorós té cinc volums gruixudíssims d’obres completes. I segons el mateix Cornudella l’obra completa d’en Ferrater no es publicarà fins l’any 2028 i encara no serà completa perquè faltaran algunes coses que sortiran més endavant.

En fi, una conferència desafortunada.

 

Maria Lluïsa Amorós

Filòloga, escriptora i comissària de l’Any Xavier Amorós.