XII FESTA DE LA CULTURA DE L'ATENEU CINGLES DE BERTÍ
CAN DRAPER, l'Ametlla del Vallès. 6 de juliol de 2024
Vaig conèixer la Lola i en Carles el 2023, a Reus, al bell mig de l'Any Xavier Amorós del qual jo n'era la comissària. La Lola Tresserras, membre de l'Ateneu Cingles de Bertí, m'havia telefonat per convidar-me a l'Ametlla del Vallès per preguntar-me si voldria anar a fer un club de lectura a la biblioteca Josep Badia i Moret, amb la meva darrera novel·la "Confidències vora el Tàmesi", i em va explicar que estaven interessats a venir a Reus per conèixer la figura del meu pare.
Vam quedar a la Biblioteca Central Xavier Amorós.
Tenien ganes de visitar Reus, de saber d'en Xavier Amorós, i volien parlar amb mi perquè els donés informació per seguir una ruta literària i una aproximació a la cultura de Reus; i, com que també era l'Any Domènech i Montaner, podrien conèixer les seves obres a la ciutat. La seva intenció era visitar Reus amb un grup de cinquanta persones del seu centre cultural, l'Ateneu Cingles de Bertí. Vaig fer-los una sèrie de suggeriments: una visita guiada a Casa Navàs, la nostra joia modernista –a banda de l'Institut Pere Mata-. A més de la seva gran bellesa arquitectònica i els meravellosos vitralls, Casa Navàs és l'única casa modernista que conserva tot el mobiliari i les instal·lacions originals. També que seria interessant que contactessin amb el cantautor Fito Luri, que els conduiria per la ciutat cantant i explicant anècdotes de la vida del poeta Xavier Amorós a través de la seva "ruta musicalitzada inspirada en el dia a dia i els carrers de l'artista més polièdric de la ciutat de Reus. Un botiguer que va participar de l'activitat de la societat reusenca des de diversos prismes. La seva activitat empresarial, la seva rebotiga conspiradora, el seu amor per la literatura, la seva manera de fer elegant i rigorosa. Des de Joan Miró a Goytisolo a la plaça de Prim, al seu company d'escola en Biel (com li deia ell) Ferrater. Són personatges què van vestir la seva vida de lletres i anècdotes que també, han ajudat a construir una ciutat." com el propi Fito la defineix.
I no podia faltar que pugessin les escales de l'antic palau dels marquesos de Tamarit, comprat, donat i remodelat el 1916 pel filantrop Evarist Fàbregas per albergar l'entitat cultural Centre de Lectura, fundada el 1859. Aquella mateixa tarda, la Lola i en Carles, van anar-hi i, casualment, van trobar-hi el regidor de cultura, el president i altres persones com en Jaume Massó, que els van informar. Els van rebre, els van ensenyar l'edifici i en Massó, historiador, museòleg i director del Museu Salvador Vilaseca, es va oferir per fer-los una conferència sobre Reus i Gaudí, i van programar una visita guiada al Centre pel dia de la seva estada a Reus.
El 21 d'octubre de 2023, dia de la visita, a la Biblioteca Central Xavier Amorós, es va fer una recepció institucional, amb la presència de l'alcaldessa i el regidor de cultura de Reus i l'alcalde i la regidora de l'Ametlla del Vallès.
Se'ls va fer entrega dels cinc volums d'obres completes de Xavier Amorós i jo, com a comissària, vaig dir unes paraules sobre l'escriptor Xavier Amorós.
Des del primer moment, tant el meu marit Ramon Tàpias, com jo, vam establir una amistat amb la Lola Tresserras i en Carles Giol Draper.
El dissabte passat, 6 de juliol, vam tornar a anar a l'Ametlla del Vallès, perquè ens van convidar a la Festa de la Cultura que celebren des de fa dotze anys a Can Draper, una preciosa masia fortificada del segle XII, que des del segle XVI pertany a la família Draper. Va ser una deliciosa trobada amb escriptors, actors, músics i persones relacionades amb la cultura, organitzada amb gust i delicadesa, una tarda plàcida amb recorregut per diverses estances de la casa, com el Vestíbul i la Sala gran on vam poder gaudir de l'art, pintura de l'artista Oriol Capella i fotografies de l'Associació Fotogràfica de l'Ametlla (AFA). Des de la Porxada podíem contemplar el Barri on hi havia les diferents taules literàries. Allí vaig poder conversar amb persones interessades per les meves novel·les exposades, vaig tombar per altres taules i vaig xerrar una estona amb altres assistents a la festa, com Teresa Sagrera, Jordi Coca o Maria Barbal. No va faltar la visita a la capella del mas per admirar les antiquíssimes obres d'art, els frescos i el quadre de la Mare de Déu.
Més tard, després del tocs de campana que va fer en Carles –la campana de la capella que havien baixat i estava instal·lada en un costat de la porta-, vam sortir a l'Era. La Lola Tresserras, amb el seu parlar pausat, ens va fer un discurs intel·ligent i amable sobre cultura, sobre la feina de l'Ateneu Cingles de Bertí que recorre els Països Catalans, i que fa una feina de sotabosc cultural, com ella la va anomenar i, realment, tots els que en tenim coneixement donem fe que la realitzen fantàsticament, de forma treballada, adequada i amb esplèndids resultats.
Aquesta Festa de la Cultura s'organitza com a cloenda de temporada per als socis de l'Ateneu. De fet, els socis són els protagonistes, i els altres hi som convidats per compartir-la amb ells.
Asseguts a l'esplanada de l'Era, vam escoltar el Concert de música tradicional, amb la gralla com a estrella, que va interpretar el grup MÚSX. De seguida van animar l'ambient donant un toc de festa major; l'atmosfera creada era tan cordial, alegre i distesa, que aviat van sortir espontanis a ballar al ritme de la música.
Al capvespre, l'Agrupació cultural Dones de l'Ametlla havia preparat un abellidor i elaborat refrigeri, com els deliciosos bombons de salmó i pernil, que van distribuir per taules del Barri per fer el brindis de final de festa.
Una tarda agradable, plena de cordialitat, d'aquelles que recordes, que no oblides. Els núvols ens acompanyaven, treien el cap intentant amagar les ullades de sol i vetllaven, amenaçadors; però no es va desfermar la tempesta que preveien els mapes del temps. Tan sols un aire fresquet, que s'agraïa, ens acomboiava.
En acabar la vetllada, en Ramon i jo vam agafar el cotxe per tornar a Reus. Carretera enllà, la pluja –sempre tan desitjada- no es va esperar més estona, ja havia fet prou. Era hora que caigués, i ho va fer amb ganes.
Maria Lluïsa Amorós
Escriptora, filòloga, catedràtica de Llengua Catalana i Literatura
*foto cedida Charo
